viernes, 28 de junio de 2013

FENT EL CRÈDIT DE SÍNTESI



Els alumnes de la classe de tercer d'ESO de l'Escola Roig Tesàlia hem estat treballant en el nostre crèdit de síntesi, un blog anomenat: Escola Roig Tesalia, una escola de barri. Des de les diverses àrees de coneixement hem estat posant en relació allò que hem après durant l'any amb la descoberta del nostre/-s barri/-s (Baix Guinardó, i també Sagrada Família i Camp d'en Grassot). Ha  estat un treball enriquidor que ens ha permès plasmar el nostre esforç en aquest blog de l'escola i del barri.




jueves, 20 de junio de 2013

LA CORAL DEL BARRI

Biografía: La Coral Canticela va néixer l'any 1978 a Barcelona, per la il.lusió cap a la música d'uns matrimonis vinculats a la Parròquia de la Sagrada Família, on actualment té el seu local social. El mestre Constantí Sotelo va ser-ne director durant onze anys. A partir del any 1989, la coral va començar a ser dirigida per Gabriel Miralles que fins aleshores n'havia estat el subdirector.

Aquesta coral participa en diverses activitats parroquials, però també ha fet concerts múltiples arreu del territori català. Té una diversitat molt gran d'estils musicals, des del repertori popular català fins a obres del barroc o del classicisme. Es poden destacar les seves interpretacions dels "Nocturs" i de les "Vespres de Confessor" de Mozart, així com la "Passió segons Sant Joan" de Johan Sebastian Bach. Al 2003 va enregistrar el disc "Mon cor tinc pres".

Va actuar en un concert el passat diumenge 21 d'Abril a les 11:45, dins els actes de la festa major del barri de la Sagrada Família.



     CALENDARI D'ACTUACIONS 2013

          *Octubre: 
                               - Divendres 7: Cantada en col.laboració amb l'Associació de Malalts Mentals de
                                                      Barcelona.
                              - Dissabte 8: Cantada de la Passió.
                              - Dissabte 22: Casament.

          *Novembre:
                              - Diumenge 20: Missa i cantada.
          *Desembre: 
                              - Dissabte 17: Concert Nadal i cantada a la Residència.

ESPAIS ON ES FAN ACTIVIATS DE LA FESTA MAJOR

En la següent imatge, hi ha el llistat dels llocs on es van poder veure diversos espectacles musicals durant la festa major del barri de la Sagrada Família. També els podreu trobar senyalitzats, en el mapa, juntament amb l'ubicació de la nostra escola. 

LA CERCAVILA

La cercavila és un acte que té lloc pels carrers, gairebé sempre de caràcter festiu, en la qual hi trobem elements molt diversos, sobretot de tipus visual i sonor. Entre els elements visuals és habitual que hi hagi gegants, nans, disfresses, etc. Pel que fa als elements sonors, és normal que hi hagi música en directe, sobretot amb instruments que donin un volum considerable, en especial instruments de percussió i instruments de vent, ja siguin gralles o altres instruments de llengueta doble i/o de metall.


miércoles, 19 de junio de 2013

DIETES EQUILIBRADES



Introducció: Hem anat  a diferents restaurants del barri i hem agafat el menú d'un d'ells (el dinar). Després per compensar la dieta hem afegit un altre menú (sopar) per equilibrar els nutrients que falten o que sobren.



Dades:   

MENÚ 1
 dinar:  aigua ( beguda)
          - Macarrons amb gambes.
          -  Entrecot de vedella.
          -  Gelat de vainilla.
        
sopar: aigua ( beguda)
          - Coliflor  amb patates.
          - Truita de pebrot, ceba i carxofes amb pa amb tomàquet.
          - Plàtan.

Conclusió: Hem afegit en aquest menú (sopar), coliflor amb patates, perquè porta vitamines i hidrats de carboni. Després també hem afegit truita de pebrot, ceba i carxofes amb pa amb tomàquet perquè porta vitamines(verduretes), hidrats de carboni(pa) i proteïnes(ou). Per últim, hem posat com a postres un plàtan perquè en el dinar no hi ha hagut cap tipus de fruita. Hem intentat fer la millor dieta diària equilibrada compensant el dinar i el sopar per tal que ens aporti tots els nutrients necessaris.

 MENÚ 2

dinar:  coca-cola ( beguda)
          - Crema de porros
          -  Filet de panga amb arròs
          - Fruita

sopar:  aigua ( beguda)
           - Amanida amb formatge de cabra i fruit secs.
           - Magret d'ànec.
           - Fruita

Conclusió: Hem agafat el dinar del menú que ofereix el bar Nàpols ( C/ Nàpols nº301).És un menú que ens aporta vitamines tant en la crema de porros com en la fruita ; proteïnes i hidrats de carboni en el filet de panga amb arròs. Per sopar, hem escollit el menú del restaurant Alzina (C/ Rosselló nº 110) en el  qual obtenim vitamines, calci i proteïnes de l'amanida amb formatge de cabra i fruits secs, proteïnes animals del magret d'ànec i vitamines de la fruita.

MENÚ 3

dinar:  aigua ( beguda)
            - Macarrons amb formatge
            - Amanida
            - Llet fresca de vaca

sopar:  aigua ( beguda)
            - Ou amb patates
            -  Iogurt.

Conclusió: Hem afegit en el menú (dinar) macarrons amb formatge i amanida perquè aporten vitamina A i hidrats de carboni. De postre llet fresca de vaca perquè té vitamina C. Hem afegit en el menú (sopar) ou amb patates perquè porta hidrats de carboni, molta vitamina A i poques calories. Un iogurt de postres perquè aporta calci .

MENÚ 4

dinar: coca-cola ( beguda)
         - Amanida ( enciam, tomàquet i formatge).
        - Mig pollastre amb patates.

sopar: aigua ( beguda)
         - Macarrons a la bolonyesa.
        - Calamars i pastanaga.
        - Iogurt.

Conclusió: En el menú del sopar hem afegit aliments diversos per tenir una dieta variada. Hem posat macarrons de primer plat per tenir hidrats de carboni. De segon, calamars, ja que en el dinar hi ha carn, i pastanaga, que té molta vitamina A. De postres, un iogurt ja que en el dinar no n'hi ha i així, hi haurà més calci.


MENÚ 5

dinar:  - Coca-cola (beguda)           
           - Pizza barbacoa
                                        - Gelat de xocolata i vainilla


sopar: - Aigua (beguda)
           - Mongeta tendra
           -Peix
           -Fruita
      
Conclusió: Hem agafat aquest menú, ja que al migdia, com hem dinat pizza, que pasta, carn, formatge,tomàquet....Doncs per equilibrar-ho, per sopar hem de menjar necessitem menjar fruita. Per veure hem escollit aigua, ja que és necessari pel cos i per no beure coca-cola dues vegades perquè té cafeïna. Aquest és una dieta equilibrada ja que hem menjat carn, peix, verdura i fruita.  

       

ENTREVISTAS A EMIGRANTES

La migración es un desplazamiento de un lugar de origen a otra destinación. En un mundo cada vez más globalizado y más interconectado, el fenómeno de migrar ha adquirido una dimensión planetaria. Por esta razón, podemos hablar de la era de las migraciones.
Cuando hablamos de emigrantes y inmigrantes, hablamos de la manera de ver a la gente que se desplaza. Así pues un emigrante es una persona que emigra a otro país y un inmigrante es una persona que llega a nuestro país.

Después de la Guerra Civil Española se estableció un periodo llamado posguerra que se caracterizó por la pobreza de la población a causa de la gran crisis causada por el intervencionismo del general Franco, que se se caracterizaba por la intervención del Estado en la producción y la distribucción de los bienes, fijando los precios y reglamentando los salarios. Franco aisló España del exterior para poder controlar mejor a la población y así se propagó una política de autorquía. Se pretende la autosuficiencia económica limitando al mínimo las importaciones. En consecuencia se estableció un periodo de pobreza general que multiplicó por cinco los precios mientras que los salarios no subieron demasiado.
La escasez de los bienes de consumo hizo que el gobierno impusiera el racionamiento, cuyas cantidades eran escasas, y eso propició la creación del mercado negro. Además de la falta de alimentos, la falta de viviendas hizo que miles de personas vivieran en cuevas, o barracas de madera, latón, cartón.... A este hecho se le llamó el barraquismo
.
Las medidas iniciadas a medidados de la década de los 50 impulsaron el crecimiento de las industrias y Catalunya consiguió recuperarse del declive provocado por la guerra. En parte, el regimen franquista propició la llegada de obreros españoles con la misión o idea de españolizar el territorio.
La crisis que sufrió el país después de la dictadura hizo que la gente que vivía en Andalucia, Extremadura, Galícia i Aragón, zonas rurales donde el trabajo era escaso y los sal
arios bajísimos, emigraran hacia los grandes núcleos industriales. La llegada masiva de personas, hizo que las ciudades crecieran, creando barrios marginales, con grandes problemas de pobreza y de segregación social. En Barcelona uno de esos ejemplos, fue el barrio de "Los Cañones" situado en la cima del "Turo de la Rovira", que contó con 300 barracas, construidas en condiciones infrahumanas.
Este incremento de la población tuvo repercusiones en ámbitos como la ocupación, el desarrollo cultural y el abastecimiento de nuevas infraestructuras y viviendas
El barrio del Guinardo fue y sigue siendo un barrio residencial, sin industrias. El ritmo con que se edificó, en los años 60 con bloques de pisos que demasificaron el sector, motivaron la llegada de inmigrantes.

Hoy nosotros nos centraremos en un corriente migratorio que surgió en los años 50 y 60, en el que millones de personas, de regiones rurales, emigraron hacia las ciudades mas industrializadas. Hablaremos de personas cualificadas, legales, que se desplazan dentro del mismo país, por un factor de atracción (normalmente un trabajo para mejorar sus condiciones de vida). Y en cuanto a las consecuencias, los emigrantes han modificado las pautas demográficas creando nuevos barrios con bloques de pisos, donde poder vivir.

Hemos salido a la calle, para hablar con testimonios directos de esta migración. Personas que en su momento tuvieron que emigrar hacia Barcelona. Les hemos hecho preguntas, para poder conocer de primera mano, la manera como se vivió en esta época. A continuación os dejamos los videos de estos casos reales de gente que emigró de otras comunidades de España al barrio del "Baix Guinardo".

Este vecino de l'Escola nos explica como ya en los orígenes de Barcelona, con la famosa emperatriz Gala Placidia allà en el siglo IV dC, la migración forma parte de nuestra ciudad y de sus gentes tal y como son ahora.


DIEGO, 79 AÑOS


ADOLFO NIETO, 73




MIGUEL, 75 AÑOS



Puesto que entrevistamos a muchas personas, y no grabamos todas las entrevistas, queremos hacer constar por escrito algunos fragmenos de las respuestas que consideramos más interesantes:

-¿Por qué emigró?
·Emigré para buscar trabajo. Decidí venir a Barcelona porque tenía familia. ¡No fui el único!
·Emigré porque en Lugo no tenía ni trabajo ni dinero. Tenía familia en Barcelona, y en aquel tiempo la ciudad era uno de los núcleos más importantes, así que decidí venir.
·Pues no os lo creeréis, ja ja ja, ¡por amor! Mi novia encontró trabajo aquí. Tuve que decidir si venirme o dejarla. En aquella época, venir a Barcelona era como irse a América. Y ya lo veis. Me vine, y valió la pena. Seguimos juntos después de todos estos años.
·Está claro. Me vine a Barcelona por un futuro mejor, porque en mi tierra no había para comer. Me acuerdo que vinimos muchos. Si nos lo podíamos permitir, cogíamos el tren. 

Nuestra conclusión, en general el motivo por el que emigraron fue la falta de trabajo en su lugar de origen. Emigraron en busca de un futuro mejor, hacia los núcleos industriales, en este caso Barcelona. Nuestra opinión es que nadie debería abandonar su lugar de origen por obligación, para poder comer. 

-¿Dejaron a alguien atrás?
·Dejé a mis padres. Fue duro, pero es lo que se tenía que hacer.
·De familia cercana no dejé a nadie. Mis padres, mis hermanos, mis hijos nos vinimos todos aquí.
·Pues la verdad es que tuve suerte. Dejé a mis padres, pero pude venir con mis hermanos.
·Dejé a mi madre y fue duro porque estábamos muy unidos. Yo no tenía padre. Vine con mi hermano.

Muchos dejaron atrás a los padres y la verdad es que en este mundo actual eso es normal. Otros tuvieron que abandonarlo todo, padres, madres, hijos, abuelos, hermanos.... No és agradable abandonar a tu família por obligación. Nadie debería estar obligado, pero así es la vida.    

-¿De que trabajaba?
·Mi padre trabajaba de carpintero. El se dedicaba a hacer maletas para que la gente se fuese a Barcelona y al final tuvo que hacerse la suya. Yo llegué con dos años. Cuando tuve edad para trabajar, fui primero carpintero,despues ebanista... Ahora llevo unos meses en el paro.
·Yo trabajaba en una fábrica de agua.
·Yo era oficial de segunda en el ayuntamiento de Barcelona.
·En mi tiempo, trabajé de minero.

La mayoría emigraron para trabajar en el sector secundario, en la industria, algunos tuvieron suerte y tuvieron trabajos más calificados. Pensamos que la gente que tenía estudios superiores, en general, no tuvieron que emigrar. En cambio los que trabajaban en el campo, y no estaban tan calificados vinieron a ocupar trabajos más duros.

En tiempos en que la juventud tiene que emigrar para buscar trabajo, ¿qué opina usted? ¿Cuál es su experiencia y su conclusión?
·Es una pena, no tendría que ocurrir, no es lógico. Mi experiencia no fue buena, no me ha gustado nada, pero al final te adaptas y aquí tengo a mis hijos.
·Lo veo fatal, el gobierno sólo quiere que los suyos estudien y se queden dentro del país para que en un fut
uro puedan gobernar con más facilidad a los demás. No es lógico.
-Siempre que puedas quedarte con tu familia, con los que quieres, es mucho mejor que haber de emgirar para poder comer. Personalmente mi experiencia fue buena. Estoy muy a gusto aquí y me he integrado muy bien. Mis hijos nacieron aquí, mis nietos también. Ellos son de aquí, y después de tanto tiempo, yo tambien me siento catalán.

Está claro que a nadie le gusta emigrar por la fuerza pero una vez han emgirado a muchos de ellos les cuesta regresar a su tierra natal. El turismo es una experiencia muy positiva, el vivir en otro sitio para aprender, tambien lo es. Pero tener que emigrar por obligacion, nunca es bueno.


INSTAL.LACIONS ESPORTIVES

INSTAL.LACIONS ESPORTIVES.

Aquesta part del crèdit es basa en buscar totes les instal.lacions esportives del barri.

  1. Claror : la Fundació Claror es va construir com a fundació privada l'any 1989. Els seus antecedents, però,el “Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada” va néixer l’any 1978 com una cooperativa formada pels mestres i els pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família, del carrer de Sardenya 343 de Barcelona. L’Escola, propietat per la Companyia de Jesús, va ser transferida a la Cooperativa Claror, que en va assumir la gestió.
    Sota la gestió de la Cooperativa Claror, l’Escola Sagrada Família va entrar a formar part del Col·lectiu d’Escoles Per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), i va demanar ser reconeguda com a Escola Pública per la Generalitat de Catalunya acabada de restaurar.
    La Cooperativa Claror va imprimir a l’Escola Sagrada Família un caràcter laic, progressista i catalanista. A més, va ser una de les primeres escoles del districte de Gràcia de Barcelona en esdevenir mixta.
    Des del principi, també, la Cooperativa Claror va concebre l’esport i l’educació física com una part important en la formació de les persones i  va concedir a l’assignatura d’educació física el mateix pes que en el programa acadèmic tenien les assignatures més importants.

    La Cooperativa Claror va donar un pas molt important: va remodelar els baixos de l’escola per construir un poliesportiu. Aquest poliesportiu, anomenat Esportiu Claror, va donar servei als alumnes de l’escola i, a més, a tots els veïns del barri de la Sagrada Família, que podien utilitzar-lo mitjançant un abonament.
    L’Esportiu Claror es va construir entre els anys 1981 i 1982 amb un cost de 39 milions de pessetes, que van ser aportats per la Generalitat de Catalunya , la Diputació de Barcelona , l'Ajuntament de Barcelona i la Cooperativa Claror.
    L’Esportiu Claror va ser inaugurat el 19 de desembre de 1982, i ràpidament es va convertir en un poliesportiu de referència al barri de la Sagrada Família.
    Instal.lacions:
     Sala de condicionament físic de 445 metres quadrats
    3 Sales d'activitats.
    Piscina 25x11 metres (5 carrils).
    Piscina petita 11x6 metres.
    Piscina Itaca 6,80x3,50 metres.
    Zona spa.
    Espai de benestar i salut per tenir cura del teu cos i ment.
    Pavelló de 645 metres quadrats.
    Boulder Rocòdrom.
    Pista exterior.
    8 Vestidors.
    Cafeteria.

    2-DIR: El Grup Dir és una empresa fundada el 1979 per Ramon Canela i Piqué que gestiona disset gimnasos a Barcelona i Sant Cugat del Vallés. DiR és una cadena de gimnasos de Catalunya i una de les més potents de l'estat espanyol. El nom inicial de l'empresa era DyR sigles de "Deporte y Recreación", que posteriorment es canvià a DiR. El primer gimnàs de la cadena, DiR Maragall, es va obrir al barri del Guinardó de Barcelona el 1979, amb el nom de Sport Met ocupant l'antiga fàbrica tèxtil Costa Font. Ramon Canela i Piqué. L'any 1983, va obrir el segon club DiR, DiR Castillejos, a l'antiga fàbrica de motos Guzzi de Barcelona.El 1992 va obrir DiR Gràcia al carrer Gran de Gràcia. L'any 1998 va obrir DiR Diagonal. L'any 1999 va obrir DiR Club Hispà. Després van obrir DiR Campus (1999), DiR Claris (2000) a la Dreta de l'Eixample, DiR Eixample (2001) al passatge Domingo, DiR Tarragona (2001) a l'esquerra de l'Eixample, DiR Sant Cugat (2002), DiR Tres Torres (2003), DiR Avinguda Madrid (2003) a Les Corts, i DiR Claret (2005) a Sagrada Família.






    3-Europolis:Al 1990 va nèixer el projecte de l'Ajuntament de Barcelona basat en el camp de futbol de l'Europa. La idea era remodelar les instal•lacions i crear una instal•lació esportiva d’ús per a tothom.Al 1997 Inauguració de l'Europolis Sardenya.Al 1997 Incorporació d'Europolis al Grup Holmes Place.Al 1997 el Grup Holmes Place, grup d’origen anglès líder dels clubs de fitness a Europa, comença a col•laborar amb Europolis aportant els seus coneixements i finançament, donant un impuls estratègic molt important. Aquest mateix any es van iniciar les obres del Complex Esportiu Les Corts. A l’any 2000 el Grup Europolis s’integra definitivament dins del Grup Holmes Place UK però mantenint la seva gestió local a Barcelona.
    Al 1998 es produeix la concessió del Servei públic Municipal Ca N'arimon a les antigues piscines municipals de Mollet del Vallès.
    A l’abril del 2000 Europolis Les Corts va obrir les seves portes com una de les instal•lacions més innovadores de Barcelona.
    Al 2000 Inauguració del complex Esportiu Municipal Ca N'arimon.
    A l’octubre del mateix any, a Mollet del Vallès, s’obren les portes del Complex Esportiu Municipal Ca N'arimon, amb una gran zona esportiva. És el primer club Europolis amb piscina descoberta.


    4- Martinenc: Es va crear l’any 1907. L’any 1909 ja competien, en representació de l’ex-vila de Sant Martí de Provençals, el Club F.C. Martinense i Centre d’Esports Martinenc.

    Les dues entitats decideixen fusionar-se i adoptar el nom de F.C. Martinenc participant en els campionats organitzats per la Federació Catalana. Aquesta fusió es fa l’any 1917. Cal destacar d’aquests anys que en la temporada 1922/23 el F.C. Martinenc queda campió de Catalunya i després campió d’Espanya de la seva categoria.
    Finalitzada la Guerra Civil reinicia la seva activitat amb el nom de “Unión Deportiva San Martín”, canviat per motius obvis, fins que l’any 1975 l’assemblea de socis, per unanimitat, acorda tornar al seu nom d’origen: FUTBOL CLUB MARTINENC. L’entitat continua consolidant la seva presència al futbol català i espanyol amb temporades molt exitoses, de les quals destacarem:
    Temporada 1944/45 Campió d’Espanya de la 1ª. Copa Federación Española de Fútbol Temporada 1945/46 Campió de Catalunya d’Aficionats i Campió de la Copa Federació Catalana .Temporada 1946/47 Campió de Catalunya d’Aficionats .Temporada 1947/48 Campió de Catalunya d’Aficionats .Temporada 1950/51 Campió de 3ª Divisió Nacional L’any 1959 se celebra el 50è aniversari amb un seguit d’actes que finalitzaran amb un partit contra el primer equip del Real Madrid amb un camp ple de gom a gom.
    S’arriba a l’any 1984 on celebrem el 75è Aniversari amb el suport de totes les institucions catalanes, la participació entusiasta dels socis i clubs col·laboradors, el treball de les diferents seccions – natació, waterpolo, hoquei patins, petanca i futbol, sense oblidar els 2.500 nens i nenes en edat escolar que participen en l’escola d’iniciació esportiva practicant atletisme, bàsquet, gimnàstica i judo. És, sens dubte, la celebració dels 75 anys d’una entitat esportiva de primer ordre a Catalunya.
    Els darrers cinc anys comporten un important repte consistent en potenciar la base i formar un primer equip amb jugadors sortits de la pròpia pedrera del club. En la temporada 1998/99 comencen a notar-se els resultats de la tasca desenvolupada i ens classifiquem en segon lloc a la lliga jugant la promoció d’ascens. És en la següent temporada, 1999/2000, quan el FC MARTINENC es classifica en primer lloc a la lliga i guanya l’ascens a la Primera Divisió Catalana.
     Instal·lacions


    3 Camps de futbol gespa
    llista 1 camp de futbol de gespa artificial (98 x 60m). inst_camps
    llista 1 camp de futbol d'entrenament i futbol 7 (50 x 25m).
    llista 2 camps d'ensenyament (30 x 16m) Futbol5.
    Pavelló CEM Guinardó.
    llista Piscina climatitzada de 25 m. inst_piscina
    ins_piscina_estiu2
    ins_sala
    ins_activitats
    ins_fitness
    ins_pavello
    llista Piscina d’estiu inclosa a la quota.
    llista 4 Sales d’activitats dirigides.
    llista Sala de cycling amb noves bicicletes!
    llista Sala de fitness muscular i cardiovascular.
    llista Pavelló poliesportiu.
    llista 2 Saunes.
    llista 2 Banys de vapor.
    llista 2 Hidromassatges.
    llista 2 UVA (cabines verticals).
    llista Vestidors per a adults.
    llista Vestidors infantils.
    llista Tai-txí / Ioga / Estiraments/ Pilates.
    llista Body Pump / Body Combat/ Sevillanes.
    llista Rehabilitació / Aigua salut.
    llista Servei de fisioteràpia i massatges.
    llista Cursets de Natació.

    Pista poliesportiva Torrent d’en Melis.
    llista 1 pista de ciment (40 x 20).                                                .













    5-Metropolitan :Metropolitan és la cadena nacional de Centres d'Esport, Salut i Benestar, amb un total de 18 centres a les principals ciutats d'Espanya. Un espai d'avantguarda per cuidar-se i sentir-se bé.

    Amb 25 anys d'experiència, Metropolitan és un referent per la seva capacitat d'innovació i l'alt nivell del seu equip de professionals. Gràcies a la seva vocació de qualitat i servei, Metropolitan marca la diferència en totes les ciutats on és present.
    Instal.lacions


         SPA balneari.
         Sales d'Activitats Dirigides.
         Sala de fitness.
         Solàrium.
         Sala de Cycling.
         Estudi Pilates.
         Estudi d'Entrenaments Personals.
         Centre de Bellesa.
         Aparcament socis.

    6-Claret: :A l'any 1947 es fa una pista al pati del col.legi Claret i s'inicien competicions dirigides pel pare Ratés. A partir de l'any 1950 comença a tenir importància l’hoquei patins, principalment arran dels Mundials d' Hoquei Patins de Barcelona al 1951.

    Els Juvenils del Claret són campions d'Espanya a Madrid a l'any 1961, tercers a San Sebastià a l'any 1965 i subcampions a Oviedo a l'any 1971. Així mateix, són campions de Catalunya diverses vegades.
     Els Infantils són campions d'Espanya a la Corunya al 1966 i a Madrid al 1973. També són campions de Catalunya als anys 1962, 1963 i 1964.
    Els Cadets són campions d'Espanya a Madrid  l'any 1975.
    A la temporada 1975-1976, se celebra el 25è aniversari de l’Hoquei Claret.
    La Federació de Patinatge reconeix el treball del Col.legi Claret donant-li diplomes al mèrit esportiu als anys 1960 i 1964.
    Són jugadors internacionals (selecció sènior absoluta) formats a l’hoquei Claret: Joan Vila, Humbert Ferrer, Robert Vilella, Llonch. Altres jugadors de la selecció espanyola juvenil són Barrio, Miralles, Arnaiz, Centell, Canet, entre d’altres.
    Pares claretians amb significativa dedicació a l’hoquei patins: Josep Mª Palau, Antoni Andrés, Josep Mª Codina, i Joan Guilella,
    Entrenadors de prestigi: Boluda, Martí, Alodes, Prieto, Genaro, Llull, Carbonell, Saénz, Alonso.  
    L' any 1970 hi havia 300 alumnes en competicions i 100 més en torneigs oficials.
    Entre els anys 1978 i 1979 hi havia 14 equips d'hoquei: 2 de  juvenils, 1 de cadet, 3 d' infantils,
    4 d' alevins i 4 de benjamins.

    7-Maxime d' Harroche Sicília
    Fundada el 1955, el Centre Maxime D'Harroche és una Escola Pionera en la Formació de Professionals Especialitzats en Dansa.

    El seu desig és fer que emergeixi la personalitat i el talent únic de cada un / a, qual sevol que sigui seu nivell i la seva meta.

    Tipus de Cursos:
    jazz / moderna "jazz Dansa Clàssica, Contemporani, Hip Hop, Afrocontemporáneo, Base Tècnica i colocacion, Taller de coreografia i Expressió Creativa, Història de la dansa, Anatomia i Fisiologia de l'Esforç, reeducació postural, Dietètica i Nutrició, Kinesiologia i RENDIMENT en dansa .

    CMD’ H Sicilia
    C/ Sicília, 402-404. Pral.1ª
    (Zona Gràcia - entre Pare Claret i Travessera de Gràcia)

    8-Europa 
    El Club Esportiu Europa és un club de futbolde Barcelona, vinculat a l'antiga Vila de Gràcia. Va ser fundat l'any 1907 i és conegut bàsicament pel seu primer equip de futbol masculí. Compit en la Tercera divisió, Grup 5, de la Lliga Espanyola de futbol, quarta categoria absoluta del futbol de l'Estat.
    El Club va viure la seva millor època en els anys 20. En la temporada 1922-23 fou finalista de la Copa del Rei , caient derrotat per 1-0 davant l' Athlètic Club de Bilbao i va ser un dels deu equips fundadors de la Lliga Espanyola de futbol, militant a les tres primeres temporades de la Primera divisió: 1928-29, 1929-30 i 1930-31. A més, va imposar-se en l'antic Campionat de Catalunya de 1922-23 i en va ser subcampió sis ocasions més. Posteriorment visqué dues noves èpoques d'esplendor: en els anys 60 va militar a la Segona Divisió durant cinc temporades (del 1963 al 1968), i en els anys 90 va proclamar-se campió de la Copa Catalunya en dues ocasions (1997 i 1998).
    El CE Europa també fou l'amfitrió del primer partit de bàsquet disputat a Espanya el 8 de desmbre de 1922 i va imposar-se al Laietà bàsquet Club  per 8 a 2. El club gracienc va ser un dels millors equips de bàsquet de Catalunya durant els anys 20, guanyant el Campionat de Catalunya  en dues ocasions (1924 i 1926).
    El Club també compta amb un equip femení i una àmplia estructura de futbol base amb més de 30 equips federats.
     Per més informació cliqueu aqui

WHAT FOOD DO TOURISTS IN OUR NEIGHBOORHOOD PREFER?


 WHAT FOOD DO TOURISTS IN OUR NEIGHBOORHOOD PREFER?

   
   Last week, we went out to ask some questions to tourists about food in general and more specifically about their eating habits. Each group asks ten different people that we found in our neighboorhood. In total we have 50 opinions for 50 people. With this information we have done some statistics. In these statistics you can see what is the favourite type of food for tourists.
        
        Indeed, what food do tourists in our neighboorhood prefer?

DATA

Tapas               15       Chicken              1              Fondue              1                                 
Paella              14        Italian food          2              Salmon              1            
Meat                  4        German food      2              Pumcake          1
Turkish food      1        Vegetables        2              Gaspacho         1
Fruit                   2         Everything         3





PREFERENCE MEALS TOURISTS



     Out of these statistics, we can see that tourists prefer tapas with 30% and then paella with 28%. Nobody said shellfish, curry, sushi or bread. In general, tourists have good eating habits. They prefer Spanish food to other types of food.





martes, 18 de junio de 2013

LA SAGRADA FAMÍLIA: L'ESGLÉSIA DELS CINC DITS

És impossible viure a Barcelona i no tenir present la Sagrada Família. Sí, el famós monument de la nostra ciutat, la meravella més visitada de tot l'Estat espanyol i destí turístic d'arreu del món.

La Sagrada Família és anomenada de diverses maneres.Traduïda literalment d'altres idiomes pot tenir diferents significats, per exemple en xinès voldria dir l'església dels Cinc Dits perquè les altes torres s'assemblen als dits de la mà. 

La Sagrada Família és un temple del moviment modernista català que caracteritza Barcelona. Constituït al districte de l'Eixample, en concret, al barri de la Sagrada Família. El solar on es troba actualment, va ser comprat el 1881 per l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep fundada per Josep Maria Bocavella.


Primer, es va contractar a Francisco de Paula de Villar perquè comencés la catedral, que ho va fer amb un estil neogòtic la qual cosa  no va agradar gens. Més tard,es va decidir contractar a Antoni Gaudí, que ja estava fent la cripta, perquè en fes un nou projecte.
 

L'estructura del temple és la següent: a l'interior hi ha un claustre, una capella, una nau central i dues de laterals (dues per banda),  un transsepte, que va des del portal del Naixement fins al de la Mort, formant una creu llatina, i vitralls de colors.
Les formes amb què treballava  Gaudí parteixen de les d'un con: hiperboloides, paraboloides, helicoides, conoides i el·lipsoides. La seva intenció era relacionar-ho tot amb la natura i, així, aconseguir crear la percepció de vegetació. Aquesta voluntat significa la vida i els animals que en formen part volen dir la resurrecció. Això fa que visualment sembli més orgànic i més integrada amb la naturalesa, tal com ell desitjava.


La Sagrada Família consta de quatre façanes, i a cada una d'aquestes hi ha quatre torres representant els dotze apòstols. A banda i banda de les torres hi ha fruites. La part de llevant representa la vida amb fruites de primavera i estiu (magranes, síndries, maduixes...) i en canvi la part de ponent la mort amb fruites de tardor i hivern (pomes, peres, taronges...).
A la façana del Naixement, la de llevant, al bellmig hi haurà una torre d'uns cent setanta metres acabant amb una creu representant a Jesuscrist. En aquesta mateixa façana, al centre, hi ha un xiprer amb rèptils i amfibis. Això té un símbol de benvinguda i resurrecció, és a dir, significa que sempre hi ha vida. La segona torre més alta medirà uns cent quaranta metres i representarà la Mare de Déu .
La façana de la Passió representa la mort de Jesús.Hi ha escultures poc amables, rectes, amb patiment, dolor i la mort. La mort de Crist, per als cristians, simbolitza que ha mort per ells i amb ell s'ha emportat tots els nostres pecats. Aquí no hi ha natura, ni flora, ni animals, perquè la natura és la vida i en aquest espai no n'hi ha. Aquesta façana, com les altres, inclou tres accessos i quatre campanars dedicats als apòstols. Les lletres que apareixen són noms d'apòstols i profetes escrits en llatí. Els soldats que hi ha gravats recorden a l'antiga Grècia. Totes les formes en conjunt ens recorden La Pedrera. També hi apareix, en petit, un laberint que sembla ser que podria tenir relació amb la llegenda del minotaure, representant el recorregut de l'ànima, és a dir, el camí que hom comença fins a la mort.
La façana de la Glòria és la principal, la més gran del temple i per on s'entrarà a l'interior quan estigui enllestida. Gaudí va incloure en el seu projecte la construcció d'una gran escalinata exterior que donés accés al temple. Representa el que passa després de la mort, es pot anar a l'infern o al paradís, però entre aquests hi ha una gran varietat. La façana està orientada al migdia i el mateix Gaudí va dir ''La Glòria és la llum, la llum dóna joia i la joia és l'alegria de l'esperit''.
Antoni Gaudí va treballar quaranta-tres anys en la construcció de la Sagrada Família,  fins i tot es va quedar a dormir dins d'aquesta.
L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil, el seu estudi es va incendiar i les maquetes van quedar destrossades. Això va fer que es perdessin la majoria de plànols originals. Malgrat tot, es van recuperar molts fragments de maquetes. 

 
El temple Expiatori de la Sagrada Família el fa  i és del poble, aquesta fou la voluntat del genial creador: una obra que, per tal de seguir en construcció, només rep donacions del poble. Barcelona sempre ha estat una ciutat del ciutadà, sempre ha demostrat que la seva gent té la capacitat de lluita, resistència, i Gaudí en formava part.

L'església dels Cinc Dits declarada patrimoni de la humanitat el 2005, és un temple únic, excepcional, valuós pels habitants barcelonins, catalans i ciutadans d'arreu del món. L'obra més universal d'Antoni Gaudí i Cornet.
 

En cas de més informació podeu consultar a la pàgina oficial de la Sagrada Família
Simulació de la Sagrada Família acabada