lunes, 20 de junio de 2016

Els neologismes i els manlleus.

              L'activitat proposada en les àrees de llengua catalana i castellana consisteix en treballar els neologismes i els manlleus relacionats amb el projecte de l'escola d'aquest any: la moda. 
Un neologisme és un mot creat per denominar conceptes o objectes de nova aparició; per exemple, xip. 
Un manlleu és un mot incorporat al lèxic d'una llengua procedent d'una altra, adaptat o no a la llengua receptora; per exemple, esquí.
Per treballar aquesta activitat, cadascú de nosaltres va triar tres neologismes i/o manlleus i en fèiem una anàlisi sobre el seu origen, història i/o curiositats. Després, el grup assignat per treballar català, en seleccionaven quinze, aquells que més els van cridar l'atenció. 

Anorac:
Peça d'abric impermeable, amb caputxa, cremallera i punys o bandes elàstiques en les mànigues. Resguarda molt bé del fred i del vent; per això s'usa sobretot als països freds i, als països temperats, entre excursionistes i esquiadors. Als Països Catalans, on es considera una jaqueta esportiva, fou la primera peça d'abrigar feta de material plàstic que arribà a popularitzar-se. L'anorac fou inventat pels esquimals de l'Àrtic i originalment estava fet de pells de ren o de foca. Anorac és un manlleu adaptat al català que prevé de l'inuit anorak que significa literalment 'vent'. És al diccionari acadèmic des de 1983.


Biquini:
Banyador femení que consta d'unes calces i uns sostenidors. Etimologia: de bikini, marca registrada per L. Réard el 1946 amb el nom d'un atol del Pacífic, on s'experimentà la bomba atòmica; el nom fou reprès en anglès, afavorit per l'efecte explosiu provocat per l'ús d'aquest banyador, ja que en aquella època portar aquesta peça de roba era considerat anar despullat. A més, d'acord amb el començament bi-, biquini havia de significar 'un banyador de dues peçes de tela, de dos quinis'. D'acord amnb aquesta etimologia popular (i comercial) a partir del fals lexema quini. Es van crear altres banyadors amb el nom de peces amb els que estaven creats: monoquini, triquini, tanquini...

Brusa:
  1. Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc.
  2. Peça de vestir exterior molt soferta, en forma de túnica i amb mànigues, que duien generalment per treballar els mossos, els porterts, etc.
Etimologia: prové del francès blouse; la primera font de brusa és el 1839. Blouse: l'origen de la paraula és incert. Algunes fonts diuen que prové del francès bleu (el color que s'utilitza normalment per la roba per treballar) i unes altres diuen que prové de les llengües germàniques.


Caiximir:
El nom d'aquesta llama prové de la regió on era fabricada originalment: Kachemira, una ciutat del Tibet, situada a prop de la península hindú, que pertanyia a la vegada a l'Índia, Pakistan i Xina. A la capital d'aquesta regió, Kashmir, és fabricava originalment aquest teixit , que es va fer mundialment famós degut a la seva delicadesa i la seva bellesa dels seus estampats. Avui en dia, s'utilitza aquesta paraula no només per denominar la llana d'aquestes ovelles tibetantes, sinó que també per denominar qualsevol tipus de teixit d'alta qualitat amb un estampat similar.

Chic:
De la mateixa manera que glamur s'ha adquirit de l'escocès però té origen anglès, chic s'ha adquirit del francès pero provéde l'alemany 'schick': una paraula d'ús militar, que significava ser considerat com a model a seguir. De fet, és precisament la idea d'habilitat, de destresa per fer quelcom, el que dona sentit a la transformació semàntica d'aquesta paraula, i de la seva relació amb l'elegància.Els inmigrants alemanys que s'establien a França, van relacionar aquesta paraula amb l'encant de les models parisenqiues i, així, el mot es va afrancesar fins a convertir-se en l'actual 'chic', sinònim d'elegant. Avui en dia aquesta paraula s'ha adquirit en multitud d'idiomes diferents, com ara el català, castellà, anglès, suec i italià.

Cotilla:
Peça de roba femenina que cenyeix el cos des del pit fins als malucs mitjaçant una estructura que es lliga fortament a l'esquena. Afina la cintura i sosté el pit. Aparegut a la cort espanyola del segle XVI (tot i que a les civilitzacions antigues es feien però de metall) i després ràpidament estesa per les altres corts europees, la cotilla va modelar inicialment el cos de la noblesa; se suposa que per remarcar l'honestedat i la fermesa d'esperit i les maneres d'aquells que es volien diferents de la socientat que regentaven. La moda va ser imitada ràpidament en medis burgesos: als segles XVII i XVIII en portava una bona part de la població i, fins i tot, en els medis més populars, en versions més simples i amb menys barnilles.


Culotte:
Culotte és una paraula que prové del francès. La traducció a la nostra llengua és 'calçó', peça de roba que ens arriba als genolls. Cobreix la part inferior del cos. Fins al segle XIX, feia referència a la peça interior masculina com femenina.

Escot:
És un talla al voltant del coll que permet apreciar part dels pits. Escot ve de cota, l'armadura feta de ferro que usaven antigament els guerrers. Aquestes malles tenien un tall per on el guerrer treia els braços. D'aquí el verb escotar i després escot. La paraula cota ve del francès antic cote i està emparentat amb l'alemany kotze i l'anglès coat.

Faldilla:
Peça exterior de vestir, especialment de la dona, que va de cintura en avall cobrint conjuntamnt les cames o part d'elles. De falda, que a la vegada prové del germànic (probablement fràncic) que significa plec.

Glamur:
Tot i que el mot s'ha adquirit del escocès "glamour", el veritable origen de la paraula es anglès: 'grammar' (que significa, a la vegada, gramàtica). Aquest terme es referia a un tipus d'encanteri, que afectava la percepció visual d'una persona, mostrant-li els objectes percebuts d'una manera diferent a la real, i presentant-los de manera atractiva, magnífica o glorificada. Aquesta paraula (en el seu significat màgic) va ser inventada per l'anglès Sir Walter Scott (1771-1832), escriptor i poeta, que l'emprava a les seves novel·les. Finalment, els significat d'aquest mot es va canviar per 'encant sensual que fascina'. El seu nom original, grammar, prové de la creença que tenia a l'antic poble d'Anglaterra, que relacionava els erudits de l'època (amb coneixements de gramàtica) amb alquimistes i bruixots.

Hipster:
Els hipster és el terme amb què, a la dècada dels 1940 es referia als aficionats al jazz, especialment al modern jazz, molt popular a principis d'aquella època. La paraula deriva del terme hip, el qual feien servir els músics del món del jazz per descriure les persones que coneixien la cultura afroamericana.S'acabà conformant com un estil de vida incomformista, i les principals característiques eren la manera de vestir (amb roba negra) l'ús d'argot, el consum de drogues i certa llibertat sexual.

Jeans:
Són un tipus de pantalons fets amb un teixit de cotó bastant resistent anomenat denim, típicament blau; quant al disseny, el texà es caracteritza per ser llarg i recte, amb costures vistes, reforços de petits reblons, presència de cinc butxaques i baixos rematats amb vora. Creats al 1872 per Levi Strauss, un comerciant jueu estaunidenc d'origen alemany. Originalment, els texans eren una peça de roba de treball, d'ús als Estats Units, però a partir de la dècada de 1950 es començaren a imposar com a peça emblemàtica de moda juvenil, primer als Estats Units i tot seguit arreu del món, alhora que el disseny tendí a estretir-se. Actualment són un dels tipus de pantaló més populars arreu entre tota mena de grups d'edat i entre ambdós sexes, com a peça informal, de carrer, de temps lliure i, per alguns, reivindicable en situacions formals; avui és una d'aquelles peces clau que no pot faltar en cap armari.

Patchwork:
Tela feta per la unió de petites peces de tela cosides a les vores, amb els treballs es fan, tapissos, catifes, etc. El seu origen es remunta a temps antics, encara que és molt difícil concretar una data, perquè malgrat ser trobat mostres de tots ells, com la botiga funerària egípcia patchwork i aplicacions des de el 9 segle a. c.; un cas per a la cadira amb aplicacions de feltre del segle V o IV aC es troba en el sud de Sibèria; i una catifa encoixinat de Turania, la regió del mar negre, que data del segle I aC (les vores estan adornades omplerts amb encoixinades), la complexitat d'aquestes obres suggereix que el naixement d'aquestes tècniques és fins i tot anterior.


Quimono:
Túnica llarga d’amples mànigues creuada per davant i cenyida amb una faixa, anomenada obi, usada al Japó per homes i dones. Constitueix el vestit tradicional japonès. Encara que actualment la majoria de japonesos utilitzen roba occidental, acostumen a vestir-se amb quimonos els dies de festa i en ocasions especials. La faixa ampla que s'ajusta al quimono s'anomenaobi. A occident es dóna també el nom de quimono al vestit que s'utilitza en algunesarts marcials i que al Japó s'anomena keikogi.
En els anys 90 la societat japonesa (sobretot els joves) no utilitzaven gairebé mai el quimono a excepció del casament (i només el quimono femení), ja que ho trobaven antiquat i per gent gran.
El quimono (en japonès: 着物kimono, "cosa de vestir"). La paraula japonesa kimono significa literalment cosa de vestir.

Samarreta:
Peça de vestir de gènere de punt, interior o exterior, que cobreix el tronc, usada com a abrigall immediat del cos. Etimologia: prové de samarra: la primera font de samarreta és el 1385. Samarra: gec de pell usat pels pastor. Aquesta paraula ve, a la vegada, de la basca zamar (massa de llana de les ovelles). Zamar: paraula basca-hispànica o ibèrica molt antigua (la primera font és de 1075) d'origen disputat i que es troba també en castellà (zamarra).

Sari:
La paraula ve del sànscrit que significa 'una banda de tela'. El sari és un vestit femení constituït d'una sola peça rectangular, generalment de cotó o de seda, d'uns cinc metres de llargada i poc més d'un metre d'amplada, que s'ajusta al voltant del cos sense costura ni agulles, propi dels països del suhcontinent indi. El sari és la manera més característica de vestir de les dones de l'Índia, fins i tot les dones que estan a les Forces Armades de l'Índia porten un sari sobre l'uniforme.


Shorts:

Durant el segle XIX i fins entorn de 1970 els pantalons curts eren peça característica i primitiva de la indumentària infantil masculina, una mica com les primeres mitges marcaven el pas a l'adolescència entre les noies. Això ha connotat la peça durant molt de temps. L'ús de pantalons curts per part de l'adult s'inicià, probablement, en l'uniforme militar. Durant la primera guerra mundial diversos excèrcits, i molt especialment el britànic, tendiren a adoptar els pantalons curts en medis tropicals i desèrtics. Els pantalons s'introduïren en la indumentària civil adulta en la dècada de 1930 quan tant homes com dones en comencen a dur a l'estiu com a roba d'esport i de temps lliure. Fins a la dècada de 1960 no començaren a ser acceptats com a peça de carrer, primer per a la dona i més tard per a l'home.

Anna Iturralde, Paula Ramos, Àngel Velasco i Gustavo Zelaya.

Moda i trastorns alimentaris




       
           INTRODUCCIÓ

     Aquest any treballem el projecte d´escola relacionat amb la moda ,i , en l'àmbit de Ciències i Matemàtiques estem fent un estudi sobre transtorns alimentaris. En aquest treball parlarem dels diferents transtorns, les seves característiques i exposarem estadístiques que trobem interessants sobre aquest tema.
   
       - A ITA, el 67% dels pacients reben l'alta terapèutica.
       - Edat mitjana és de 19,28 anys, tot i que existeixen casos des dels 13 als 61 anys.
       - La mitjana d'evolució és de 4,5 anys.
       - Al 3,2% ingressos fracassats abans d'entrar a ITA

         ANORÈXIA

    Es caracteritza per una preocupació obsessiva per l'alimentació i fòbia extrema a guanyar pes.
    Les persones que pateixen anorèxia nerviosa senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta.Patir aquest transtorn té un gran impacte negatiu en la vida familiar , social, laboral, acadèmic i emocional.
    Només entre el 5-10% dels afectats són homes.    L'edat d'inici de l'anorèxia nerviosa se situa freqüentment entre els 13 i els 18 anys; cada vegada es troben més casos tant en nenes prepúbers com en dones adultes.

Resultat d'imatges de anorexia i trastorns alimentaris
       
QUÈ ÉS EL TRANSTORN PER AFARTAMENT?

     El transtorn per afartament està caracteritzat per episodis d'ingesta compulsiva de forma recurrent. Té moltes similituds amb la bulímia nerviosa.La diferència principal és que la persona que pateix un transtorn per afartament no realitza conductes compensatòries ( vòmit autoinduït , abús de laxants i/o diürètics , dejunis, exercici físic en excés,etc...). També és habitual que la persona que té aquest transtorn  presenti símptomas depressius. Una de les conseqüències més habituals del transtorn per afartament és patir sobrepès o obesitat, amb els riscos que això comporta per la salut: diabetis, hipertensió , colesterol, etc.








Resultat d'imatges de trastorn d'afartament


       El 2,5% dels espanyols pateix transtorns per afartament compulsiu. Aproximadament el 80 % dels afectats per aquesta malaltia la superen.

         BULÍMIA

       La bulímia nerviosa és un transtorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d' afartaments .Les persones afectades intenten compensar els efectes de les sobreingestes mitjançant vòmits autoinduits i/o altres maniobres de purga o augment de l'activitat física.

    Resultat d'imatges de bulimia
   


CRITERIS PER DIAGNOSTICAR LA BULÍMIA

      -Presència d'afartaments recurrents.
      -Ingesta d'aliment en un curt espai de temps.
      -Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l'aliment.
      -Conductes compensatóries inapropiades.

     DADES

     Un 2,7% de les nenes entre 12 i 18 anys tenen bulímia.
     Un 1,4% dels nens entre 12 i 18 anys tenen bulímia.
     Entre el 3 i 10 % d'estudiants universitaris tenen bulímia.
     Un 90% dels casos de bulímia representa les dones, i un 10% els homes.
      Un 80 % d'estudiants d'universitat diuen haver menjat massa i provoca el vòmit en situacions puntuals.

     TCANE

     Els Transtorns de la Conducta Alimentària No Especificats (TCANE) són habitualment quadres incomplets d'anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa , tant perquè es troben en el seu inici o perquè estan en procés de recuperació.Per tant, trobem símptomes similars a l'anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa, però sense arribar a configurar un quadre complet, no per això menys greu. En els TCANE també s'inclouen problemes com la utilització habitual de conductes compensatòries inapropiades ( després d'ingerir quantitats normals d'aliment ) i episodis d'ingesta compulsiva de manera recurrent, però sense conductes compensatòries.
      Entre un 3 i un 5% de la població pateix un TCANE.
      Entre els TCANE més rellevants trobem la Vigorèxia i l'Ortorèxia.

Resultat d'imatges de TCANE
   
VIGORÈXIA: OBSESSIÓ PER UN COS MUSCULÓS

    La vigorèxia és un transtorn mental no estrictament alimentari , que es coneix també com a complex d'Adonis.Es calcula que a Espanya hi pot haver uns 700.000 afectats, però, encara no s'ha etiquetat com a malaltia. Les persones que pateixen vigorèxia tenen una obsessió tan gran per veure musculoses que es miren tota l'estona al mirall i mai no estan satisfetes. Aquest sobredimensionat culte el cos es manifesta per una pràctica excessiva de l'esport provocada per una obsessiva preocupació per l'aspecte físic, i té com a meta principalo l'obtenció d'una major massa muscular.Així, més de l'exercici, també modifiquen la seva alimentació , supeditant-la a la consecució dels seus objectius.Tot això els porta a suprimir els greixos de l'alimentació i consumir proteïnes i hidrats de carboni en excés , amb conseqüències negaives per a la salut.

   Resultat d'imatges de VIGOREXIA


ORTORÈXIA: QUAN L'OBSESSIÓ PER MENJAR SA ESDEVÉ UN PROBLEMA 

       La Ortorèxia és una malaltia relacionada amb els transtorns del comportament alimentari. La diferència de l'ortorèxia amb els altres  trastorns alimenaris  és que, mentre a l'anorèxia i la bulímia el problema gira al voltant  de la quantitat de menjar, en  l'ortorèxia gira al voltant de la quantitat..


IDEALS DE BELLESA 

 Egipte: la bellesa era un atribut de la classe sacerdotal. L 'embelliment tenia un sentit simbòlic i una funció mèdica.

         El Kohol ( es pintaven els ulls ) prevenia l'oftalmia del dessert i estava vinculat amb l'ull d'Horus .

Grècia: la bellesa residia en la perfecció de les porcions del cos.

Edat Mitjana: La deessa mediaval era rossa, cabell arrissat i amb trenes o sense.Pell blanca( símbol de puresa).Front eixamplat i brillant.

Renaixament : La deessa havia de posseir la pell, les dents i les mans blanques ; llavis,galtes i ungles vermelles,i ulls, celles i pestanyes negres.

Bellesa Barroca: noies rosses de pell transparent.Comencen a veure's  lunars postissos per dissimular pigues i grans.També existeix  el coloret per dissimular la pal·lidesa.

S.XVIII: Les dones utilitzaven cotilla i l'alseis(planta) per provocar desmais, anèmies i hipocondries.

S.XIX: La neteja és símbol de bellesa a la burgesia: els peus es renten cada vuit dies, els cabells cada 2 mesos i les dents una vegada per setmana.

S.XX: La figura de la dona té com a ideal un ventre pla, pits petits i espatlles masculines.

ACTUALITAT

El concepte de la bellesa ha anat canviant al llarg dels segles.Actualment, l'estàndard de bellesa proposat per les dones, es limita a la dona molt alta, prima i poc proporcionada, és a dir, amb els pits petits, les cames primes i amb poques curves.La mesura perfecta per les dones són: 90cm de pit i 60 cm de cintura.També estan de moda les cirugies estètiques on la dona pot aumentar els llabis, els pòmuls i les cames.També es fan liposuccions per lluir primesa.Per aprimar-se, cada vegada és més freqüent utilitzar dietas, productes....per aprimar-se, per no engreixar-se més,...L'adolescència és moment de mayor vulnerabilitat, ja que els adolescents van construint la seva pròpia identitat.Per un adolescent és més díficil tenir un criteri propi, ja que el grup d'amics , la família i els medis de comunicació són molt importants i influents en aquesta etapa.Això passa perquè als països occidentals vivim en una cultura on l'ideal de bellesa és tenir un cos prim.Però per exemple a Samoa( Nova Zelanda) les dones només són admirades quan estan grasses i ja han entrat a la maduresa.

Resultat d'imatges de actualidad cos huma perfecte


CAUSES

És important valorar la influència social que s'excerceix avui dia, sobre la necessitat d'aprimar-se.
Als mitjans de comunicació trobem constantment dietes, aliments lights, aparells i tota mena de sistemes per aconseguir un cos sense greixos.
Entre els factors socioculturals trobem:

-La pressió social mediàtica que existeix, ja que la moda i la publicitat mira més a aprimar-se que per a una bona salut , 3 de cada 4 dones estan insatisfetes amb el seu cos.
-La discriminació cap els obesos en tots els ambits de vida social.
-La difusió a través de revistes i pàgines de internet pro-anorèxia.



INTRODUCCIÓ ESTADÍSTIQUES
Es difícil estimar la prevalença d’aquests trastorns, però la major part de les investigacions publicades recentment coincideixen en l’aparent augment del nombre de casos d’aquests trastorns en els països desenvolupats en els últims 50 anys.
Als Estats Units, l’anorèxia suposa ja la tercera malaltia crònica més freqüent entre dones adolescents, desprès de la obesitat i l’asma.
La letalitat dels trastorns de la conducta alimentaria (TCA) és la més alta entre les destacades per trastorns psiquiàtrics.
A Espanya els últims estudis realitzats coincideixen a assenyalar una taxa de prevalença de casos de TCA en població adolescent al voltant del 4’1% - 4’5%
En concret, l’anorèxia es situa al voltant del 0’3%, la bulímia en el 0’8% i el TCA no especificat al voltant del 3’4% de la població femenina entre els 12 i els 21 anys.
Si considerem la totalitat de l’espectre tenint en compte les formes més lleus, l’estimació de la freqüència  és molt més gran i es situa entre el 4% i el 16%.
Ara us presentarem algunes estadístiques per tal de conèixer més dades sobre aquests trastorns.














https://www.youtube.com/watch?v=A2fbUR4A4M4

Sveta Gomez, Juan Collado i Astrid Martínez






viernes, 17 de junio de 2016

CRÈDIT DE SÍNTESI 3R ESO ANGLÈS

INTRODUCTION
The English crèdit de síntesi is about making statistics on fashion, asking questions to tourists from around the world.

1) What’s your favorite brand?

H&M
5
Bennetton
3
Gucci
1
Luis Vuitton
1
Calvin Klein
1
Adidas
2
Pepe Jeans
1
Zara
4
Jack & Jones
2
Nike
2
El Corte Ingles
1
Doble Agent
1
American Eagle
2


2)How would you describe your style?


Casual
14
Rock
1
Classic
4
Boho
1
Simple
3
Modern
3
Goth
1
Elegant
2
Sport
1







3) Do you spend a lot of money on clothes?

No
13 (46%)
Yes
15 (54%)





4) What's your favorite clothing?
Jeans
9
Dresses
3
Skirts
12
Coat
2
T-Shirts
3
Blazer
1
Shorts
2







5) What are your favorite type of shoes?

Trainers
18
High Heels
1
Boots
2
Flip-Flops
9
Flat shoes
2
Sneakers
2
Casual
1



6) What do you prefer, sport clothes or casual clothes?

Sport
11 (37%)
Casual
19 (63%)



7) Do you prefer summer clothes or winter clothes?

Summer
20 (35%)
Winter
11 (65%)





CONCLUSION

We enjoyed  doing this project a lot. The best part was when we went to the Sagrada Familia to ask questions to tourists. We had a lot of fun and met lots of interesting people from all around the world. 




Done by: Aina Casal, Gloria Campuzano, David Espí and Franc Soriano