S'ha sortir al carrer a fer una enquesta a un total de 250 persones d'entre 20 i 90 anys de diferents edats i sexes, que han explicat la seva història com a estudiants, per després poder fer un tractament de les dades obtingudes. Primerament es van distribuir les dades per grups d'edat (20-35, 35-50, 50-65, 65-90). Després es van representar en uns gràfics i finalment es van poder extreure unes quantes conclusions.
Aquests han estat els resultats més rellevants:
1. A quin tipus de centre escolar va estudiar?
2. Era un centre religiós o laic?
3. Com anaves a l'escola?
4. Quina era la llengua majoritària amb la que es feien les classes?
5. Quin nivell d'estudis ha assolit?
6. Segurament vosté tenia una idea sobre a què volia dedicar-se, ha assolit aquest objectiu?
1. Predomina clarament l'assistència a escoles privades o concertades, a totes les franges d'edat, tot i que en la franja dels 20 als 35 anys es veu un augment de l'assistència a centres escolars públics, que podria ser causat per la crisi econòmica present en els últims anys.
2. En aquests gràfics es pot apreciar que la gent dels 20 als 35 anys acostuma a anar a escoles laiques a causa de l'augment d'assistència a escoles públiques, que normalment ho són. Dels 50 als 65 s'acostumava també a anar més a escoles laiques que no pas a religioses. Cal dir que durant el franquisme, l´ensenyament es va generalitzar mitjançant escoles estatals, tot i que les religioses eren les que tenien més prestigi. En canvi, dels 35 als 50 anys i dels 65 als 90 anys és a l'inrevés, la gent va més a col·legis religiosos que no pas a laics.
3. La manera més usual de desplaçar-se cap a l'escola ha estat sempre anar caminant, encara que l'ús del transport públic i del cotxe ha anat augmentant gradualment.
4. Aquí es veu un clar canvi entre les tres franges d'edat que van estudiar abans dels anys 80, on predomina el castellà, però ha mida que ens apropem a l'actualitat el català va guanyant terreny, fins a imposar-se al castellà (franja dels 20 als 35 anys).
5. En aquest cas es veu que la majoria de gent de 20 a 65 anys ha assolit els estudis superiors, però que en canvi la majoria de persones nascudes entre el 1925 i el 1950 han assolit un nivell d'estudis inferior a causa de la Guerra Civil Espanyola.
6. I per últim, es pot veure que dels 65 als 90 la majoria de gent ha assolit els seus objectius, en canvi, en les altres franges d'edat no hi ha hagut tan d'èxit, a exepció de la franja dels 35 als 50 anys.
La primera referència que es troba sobre de l'ensenyament de les Ciències a Catalunya és a l'any 1857, on s'introdueix l'assignatura Nocions Generals de Física i d'Història Natural. Aquesta assignatura només es contemplava per als nens, perquè per a les nenes es va introduïr l'assignatura Elements de Dibuix Aplicat a les Labors i Lleugeres Nocions d'Higene Domèstica. No estudiaven el mateix, ja que no hi havia coeducació, hi havia segregació de gèneres.
La primera llei que es va establir, als anys 30, de les ciències físiques, químiques i naturals, dividia l'ensenyament d'aquestes ciències en primari i secundari. Anys més tard, es va intentar abolir aquesta llei per ensenyar ciències físiques, químiques i naturals a ambdós sexes. Però finalment l'intent va fracassar.
Als anys 30, Catalunya era un dels llocs més avançats d'Europa pel que fa a l’educació. Hi havia un sistema educatiu laic i modern, però el començament de la Guerra Civil va suposar una interrupció al desenvolupament científic i tècnic, una tornada enrere en l’ensenyament, i molts científics i tècnics catalans van haver d’anar a treballar a l’estranger.
Plaça Catalunya als anys 30. A l'acabar el franquisme, el nivell de l´ensenyament va anar millorant. No cal dir, que els centres de recerca es van multiplicar gràcies al finançament, tant públic com privat, i actualment, encara s'està intentant assolir el nivell europeu en aquest àmbit. A finals d’aquest mateix segle, es va introduir l’assignatura “Coneixement del món físic” i l’idioma estranger.
Durant aquests anys, paral·lelament a aquests canvis en l'ensenyament de les Ciències, es van produir molts descobriments científics. Aquí es citen alguns dels més importants:
Dècada dels 50:
- descobriment de l’estructura de l´ADN que va ajudar a explicar les lleis de l'herència de Mendel i la teoria de l'evolució de Darwin
- descobriment dels enzims de restricció que tallen seqüències específiques de l'ADN
L’activitat
“Mapa
sonor del barri”
pretén fer un estudi del soroll que s’escolta en els espais
públics destinats al lleure dels habitants del barri. També
vol conscienciar dels problemes de salut que poden derivar de l'exposició continuada a nivells sonors molt acusats.
A
la recerca del confort acústic perdut
Aquest magnífic vídeo fa una descripció del l'ambient acústic en el que ens trobem en la nostra vida quotidiana. També reflexiona sobre quin hauria de ser en nostre comportament en relació al so que nosaltres mateixos generem. Els alumnes de tercer d'ESO n'han fet un resum que podeu llegir tot seguit.
El
soroll, un agent contaminant present en la nostra societat, produït
per una diversitat d'elements que conviuen amb nosaltres. El soroll
no es veu però els seus efectes són múltiples i
variats. El soroll és qualsevol so no desitjat. El soroll i
so és causat per l'efecte dels moviments dels cossos, sempre
que alguna cosa es mou pot produir so o soroll.
La
diferència entre so i soroll depèn de l'efecte que
produeix en les persones. El so i el soroll es mesuren amb dos
paràmetres: la freqüència i el nivell sonor.
La
freqüència identifica si el so és greu o agut. Els
sons greus tenen freqüència baixa, els aguts freqüencia
alta, i s' expressa en Hertz.
El
nivell sonor si el so és fort o dèbil, i s'expressa en
decibels. L'oïda està capacitada per percebre sons que
del 0 fins al 120 decibels.
Per
sobre de 120 dB, el so és dolorós i perillós per
l'oïda. La exposició continuada a més de 75 dB,
exposa els nostres oïdes a la fatiga auditiva amb un risc de
sordera progressiva. Quan l'estímul sonor sobrepassa
determinats limits, es produeix efectes perjudicials per a la salut,
A nivells mitjos o baixos, el soroll produeix malestar i dificulta
l'atenció, la comunicació, el son... La repetició
d'aquestes situacions pot produïr estats crònics de
nerviosisme i estrès que a la vegada porta transtorns
psicofísics i malalties cardiovasculars. El soroll influeix
negativament sobre el son apartir dels 30 decibels dificultant el
dormir, causant interrupcions del son o disminuin la qualitat.
Altres efectes negatius són trastorns psicofísics com
l'ansietat, depresió, irritabilitat...
Per
aconseguir un ambient acústic confortable s' ha de fer dues
coses: protegir-nos contra el soroll i evitar conductes generadores
de soroll . Respecte a la primera, hem d'actuar amb pautes de
conducta adequades davant de l'exposició excessiva de so, com
escoltar música a nivells molt alts (si utilitzem cascos
controlar el volum per evitar danys), no freqüentar discoteques
en les que el nivell sonor és excesivament alt o no romandre
massa temps en aquest locals, sortir de locals d'oci en els quals el
nivell sonor impedeix mantenir una conversa.
Respecte
la necesitat d'evitar conductes generadores de soroll és molt
el que podem fer cadascun de nosaltres. Una part de les molèsties
produïdes pel soroll son fruit d'un comportament poc correcte.
Unes pautes de conducte produeixen efectes beneficiosos en la
consecució d'ambients acústics: parlar en un to de veu
moderat (no es necessari cridar per comunicar.-se), si utilitzem el
mobil en el transport públic parlar fluix, no fer partícipes
ni molestar als que viatjen amb nosaltres, no organitzar tartulies al
carrer (sobretot en hores nocturnes), en els locals d'oci com
restaurants o cafeteries parlar amb veu moderada. A casa, el nostre
soroll pot impedir la tranquil·litat de les persones que estan
dormint o molestar als nostres veïns. Hem d'evitar caminar amb
sabates que puguin molestar al pis inferior, tampoc utilitzar
electrodomèstics que facin gaire soroll, a totes hores del dia
utilitzar un volum adequat amb els aparells de música i no
arrossegar mobles.
Aconseguir
un ambient acústic saludable és una necessitat per la
bona convivència de tots nosaltres, tot el que estigui a les
nostres mans per aconseguir-lo és benvingut.
TREBALL DE CAMP
Uns alumnes de tercer d'ESO hem anat a mesurar quin és el nivell de so que s'escolta en terrasses i bars que hi ha al voltant de l'escola. Aquests són els resultats:
Taula
de decibels a locals i terrasses
Nom
del bar
Adreça
Interior/terrassa
Puntes
baixes (dB)
Mitjana (dB)
Puntes
altes (dB)
Ricci
Antoni
Maria Claret 89
Exterior
71
81
88
Ricci
Antoni
Maria Claret 89
Interior
67
74
81
Los
Buñuelos de la tia Francisca
C/Lepant
372
Exterior
71
77
89
Los
buñuelos de la tia Francisca
C/Lepant
Interior
65
81
90
Bar
Lepanto 380
C/Lepant
380
Interior
66
71
79
Tapas
Tradicionales Chinas
Travessera
de Gràcia 350
Exterior
68
74
83
Tapas
Tradicionales Chinas
Travessera
de Gràcia 350
Interior
63
69
80
Bon
Cafè Sousse
C/Padilla
341
Exterior
66
78
86
Frankfurt
C/Padilla
Interior
67
74
83
Empordà
C/Lepant
Interior
69
80
89
Bar
Cafeteria JB
C/Marina
Interior
67
74
81
Bar
Cafeteria JB
C/Marina
Exterior
72
81
90
Davinci
C/Sardenya
Interior
65
77
87
Davinci
C/Sardenya
Exterior
72
78
87
El
Sabor
C/Sardenya
403
Exterior
68
74
81
El
Mirador
C/Sardenya
Interior
69
75
79
El
Mirador
C/SArdenya
Exterior
73
78
83
Bar
la Granja
C/Industria
Exterior
74
82
88
Uns altres alumnes hem anat a tots els parcs, jardins, passeigs que hi ha vora l'escola i hem mesurat el soroll que s'hi escolta, i n'hem obtingut aquests resultats:
Taula
de decibels a parcs i jardins
Puntes
baixes (dB)
Mitjana
(dB)
Puntes
altes (dB)
Jardins
de la Sedeta
60
70
83
Jardins
d’Antoni Puigvert
58
73
86
Jardins
de Caterina Albert
60
76
93
Plaça
de la Sagrada Família
69
73
79
Plaça
de Gaudí
65
71
79
Jardins
del Príncep de Girona
59
70
86
Jardins
de la Indústria
65
73
84
Avinguda
Gaudí
65
75
81
Passeig
de Sant Joan
71
79
85
Parc
de les Aigües
53
59
68
Amb aquestes dades que hem recollit, podem extreure que en general, l'ambient acústic del barri és força sorollós degut a la proximitat del transit dels carrers . Però ara sabem que si ens ve de gust passejar tranquil·lament per un parc o jardí, el lloc més silenciós és "El Parc de les Aigües", on no solament hem obtingut les mesures més baixes, sinó que és on hi ha menys diferència entre els pics més alts i els més baixos. Altres parcs aconsellables són: "Jardins de la Sedeta" i "Jardins del Príncep de Girona".
De la mateixa manera, sabem que si volem prendre un refresc o gaudir d'una conversa amb un amic mentre fem un cafè, les millor terrasses són les dels bars "Tapas Tradicionales Chinas" (Travessera de Gràcia, 350), "El Sabor" (Sardenya, 403) i "Los Buñuelos de la Tia Francisca" (Lepant, 372).
Així mateix, si preferim un ambient més íntim, els bars amb els interiors més tranquil·ls són: "Tapas Tradicionales Chinas" (Travessera de Gràcia, 350), "Bar Lepanto 380" (Lepant, 380) i "Ricci" (Sant Antoni Maria Claret, 89).
En aquest estudi estadístic hem reflectit els resultats obtinguts en un enquesta per a l'assignatura d'anglès. Aquest estudi, explica una mica la relació del turistes amb la ciutat, la cultura, el que esta passant. Per exemple, els turistes troben Barcelona una ciutat ben interessant i que Catalunya està plena de cultura. Mengen majoritàriament aliments i plats relacionats amb la terra (pa amb tomàquet); encara que respecte als temes polítics, no en tenen gaire idea, fins i tot algú ens va dir que Artur Mas era un pintor! i no qui realment és. També saben de quin color és la nostra bandera i fins i tot algú s'atreveix a dir alguna paraula en català, per exemple: bona tarda!
Is Barcelona one of the most beautiful cities that you've ever visited?
Poblacio: Turistes de Barcelona
Mostra: 20 turistes
Tipus : Qualitatiu
Freqüència absoluta: Sí --> 14 - No--> 6
Freqüència relativa: 14/20 6/20
2. Do you know that Catalonia wants to be independent?
Població: Turistes de Barcelona
Mostra: 20 turistes
Tipus: qualitatiu
Freqüència absoluta: Sí--> 15 - No--> 5
Freqüència relativa: 15/20 5/20
3. In scale of 1 to 5, would you consider that Barcelona is an important cultural city?
