miércoles, 17 de junio de 2015

ENTREVISTA A JUSTINIANA RETORTILLO

Introduccion:

El entorno de nuestra escuela ha sufrido muchos cambios durante los 60 años que han transcurrido desde su fundación, en 1955.
Un claro ejemplo es el Cuartel de Gerona; actualmente Parc del Príncep de Girona.
El Cuartel de Gerona estaba construido en el solar que ocupaba la manzana que limitaba las calles Travessera de Gràcia, Sardenya, Taxdir, y Lepant, quedando cortada la calle Marina en Travessera .
Inicialmente ocupaba 48.000 metros cuadrados. Se tenía planeado instalar el Cuartel del Bruc, por lo que dejaron un espacio para éste; pero, finalmente, se decidió construir el del Bruc en Pedralbes, dejando así un espacio vacío que se aprovechó para construir un campo de deporte, ampliando de esta manera la superficie del Cuartel de Gerona en 54.714 metros cuadrados, 16.618 de los cuales estaban edificados y alojaban 550 hombres, 580 cabezas de ganado y 12 vehículos.
Más tarde, en 1980, acabada ya la dictadura de Franco, el espacio que ocupaba el cuartel pasó a formar parte del Ayuntamiento, y construyeron un jardín con zonas de ocio, un instituto y servicios del distrito de Horta-Guinardo.
Justiniana Retortillo es el nombre de la mujer que vamos a entrevistar hoy, después de casi 50 años residiendo en las viviendas del cuartel, en Travesera de Gracia. Justiniana nos explicará su relación con el colegio, el barrio y el cuartel.

Entrevista:
¿Dónde nació?
Nací en Tierra de Campos, en la provincia de Palencia.

¿Qué año vino a Barcelona?
En 1947.

¿Por qué?
Porque eramos muchos hermanos y queríamos venir a trabajar.

Como vinieron?
Vinimos en tren porque mi padre trabajaba en Renfe.




¿De dónde eran sus padres?
Tanto mi padre como mi madre eran de la provincia de Palencia.

¿A qué se dedicaban?
Mi padre trabajaba en la Renfe y mi madre, ama de casa.

¿Dónde conoció a su marido?
Un buen día fui a ver a mi hermana en Mataró y nos conocimos en la puerta de un cine.

¿Por aquel entonces, él ya era militar?
Sí, él ya era militar.

 ¿Por qué motivos se trasladaron al cuartel de Gerona en Barcelona?
Porque nosotros estábamos viviendo en Tarragona y a él lo  trasladaron al cuartel del Bruc, porque era músico de la banda militar,  y la familia  nos vinimos a vivir con él en las casas de los militares del cuartel de Gerona.

¿A qué se dedicaban cada uno de los vecinos del cuartel?
Todos eran militares. Y el resto eran sus familiares. Ahora ya no, pero antes eran viviendas únicamente para militares.




¿Cómo funcionaba el cuartel?
Bueno... nuestro padre trabajaba en el cuartel del Bruc, aquel que parece un castillo.
Él era músico militar y la banda de música estaba en Pedralbes.
La residencia era aquí, pero él se iba a trabajar a Pedralbes.

¿En el cuartel había algún tipo de gerarquía?
Bueno había desde coroneles a generales y si que se seguía una jerarquía. Un ejemplo podría ser el tamaño de la vivienda. Los más altos cargos podían tener una casa de 150 metros cuadrados o más. Mientras que las más bajas solo disponían de una casa de 70 metros cuadrados o 90, como fue nuestro caso.

¿Por qué razón decidió traer a sus hijos a este centro escolar?
Porque vivíamos muy cerca. Preguntamos a una vecina si conocía una escuela cercana y que estuviera bien. Y nos recomendó ésta.

¿Entonces, cuando ustedes vinieron a este barrio, la escuela ya estaba inaugurada?
Sí, sí. Por aquel entonces José tenía 2 añitos y decidimos traerlo aquí.

¿Era muy diferente este colegio de cómo lo es ahora?
Era muy... familiar.

¿Cuántos años vivieron en el cuartel?
Bueno, sigo viviendo allí. Y llevo des del año 1964.

¿Y usted trabajaba en el cuartel?
No, yo era ama de casa. Ya tenía suficiente con encargarme de mis niños.
Pero no es un cuartel, yo vivía en las casas para militares.

 
¿Al finalizar los estudios en la Academia Roig, ¿qué estudiaron sus hijos?
José estudió periodismo y Tomás historia del arte, aunque ahora es mosso d'esquadra.

¿Echasteis de menos alguna cosa del cuartel?
Yo creo que sobre todo a mis hijos ya que usaban las instalaciones deportivas del cuartel para jugar con sus amigos. Puede que les hubiera gustado que se conservara esa parte.

¿Cómo era la escuela?
La recuerdo muy familiar y con pocos alumnos por clase unos 20.

¿Ha cambiado mucho el barrio?
Bueno, la estructura es la misma, solo que la gran manzana que ocupaba el cuartel estaba totalmente cerrada, y por lo tanto, la calle Marina se acababa en Travesera ; donde está actualmente el supermercado, había una fabrica. También recuerdo que era un barrio muy familiar, como la escuela. Por ejemplo mi hijo podía ir a comprar cualquier cosa sin problema porque yo pasaba a pagarlo más tarde de pagarlo después.

¿Ha cambiado mucho el transporte público?
Sí, la actual línea amarilla no existía, y hay más autobuses.

¿Había mucha convivencia entre las familias que vivían en las casas de los  militares?
Sí, éramos todos un equipo. Ahora ha mejorado el concepto de militar pero antes era muy duro. Había gente que se aprovechaba de ser militar o pariente de uno para buscar ventajas y creerse superior. Pero en general hacíamos piña.

Supongo que la vida militar se debía centrar mucho en las visitas de altos cargos o del Jefe de Estado y debía de haber mucho movimiento en general. ¿Recuerda alguna de estas ocasiones?
Sí, recuerdo que alguna vez habíamos ido a ver tocar a mi marido en algún desfile. Hasta una vez habíamos ido a verle tocar en la plaza de toros cuando vino Franco. O también recuerdo cuando tocó en el Día de las Fuerzas Armadas.

¿No la asustó casarse con un militar?
Yo siempre decía que no me iba a casar con nadie relacionado con el ejército.  Decían que tenían mala fama, pero me enamoré de mi marido y, gracias a Dios, he tenido una buena vida con él.

¿Recuerda como su marido empezó la carrera militar?
Él perdió a su madre a los 13 años y, cuando aún era joven, a los 15 años, se alistó para ser músico en el ejército.

¿Había algunas normas en las casas militares?
En el cuartel sí, pero en las casas no había normas aunque si te llamaban la atención o tenías alguna sanción te podían echar.

¿Cuando acabó la dictadura mejoró o empeoró la situación para los militares?

Mejoró mucho. El cambio más evidente fue una subida de los sueldos.


-Muchas gracias por atendernos y dedicarnos parte de su tiempo.
-Gracias a vosotros.

Después de esta entrevista hemos visto como Justiniana, acompañada de su hijo Tomás, mantiene un buen recuerdo y una excelente experiencia de esta escuela.








THE SAGRADA FAMILIA TOURIST SURVEY 3RD ESO

INTRODUCTION



All 3rd ESO students did some surveys to tourists at The Sagrada Família neighbourhood. First, we all elaborated some interesting questions about The Sagrada Família neighbourhood  and Catalan education. Once they were done, we went to the area around  The Sagrada Familia and we got divided into groups.




                                                                                                                                                                             
                                                               


                                                           





        The Sagrada Familia nowadays.







         School 60 years ago
                                  






     ANALYSIS




 Here's the result of our analysis:

1) Do you think that the Sagrada Familia neighbourhood is more touristy/ less touristy/ the same as in the centre of Barcelona?





2) On a scale from 1 to 10 (10 being the highest mark), how clean do you think the Sagrada Familia is?




3) On a scale from 1 to 10, how good do you think the level of English is in shops, restaurants and so on?


                                                                                   

4) Which languages did you learn at school?








5) What languages do you think students used to study at school in the past? (60 years ago for instance)





6) SECOND VIDEO. Harlem Shake at Roig Tesalia in 2011-2012. What did people think of it?





We showed this Harlem Shake video to the tourists to make them realise the difference between  schools nowadays and schools 60 years ago.
In general tourists thought that the video was modern, espontaneous, cool/funny, impressive, good for us and a bit "wild".The answers were different from what we expected; we thought that they would say that it was a bit "silly" and anticonventional but we got pleasantly surprised. They really enjoyed what we did!!!


7) CONCLUSION. Do you think that our project is:
          A) Very interesting
          B) Quite interesting
          C) Interesting
          D) Not so interesting




CONCLUSION


The tourists' answers have really impressed us. We, Susanna, Alessandro, Sabrina, Alba and Vicenç-the group of this year- have come to the conclusion that there are unpleasant and friendly people. We started doing the surveys to tourists and all of them rejected us at the begining. We were also very nervous. We met a lot of different people from various nationalities such as Danish, Australians, Indians, English, Americans, Canadians and so on. Once we finished, we all met up and we went back to school to collect the data and do some analysis for our project.
As for the results of our project, we've seen that a lot of people have answered the same things. We are happy because people from other countries said more good things than bad ones about this neighbourhood and about the city. We think that this project has been very interesting, useful  in order to meet new people and it was a way for us to get less shy!




 We want to thank the tourists and the teacher for their help!




STUDENTS
 DOING THE SURVEY








THE END.











"SEMPRE GUARDARÉ EL RECORD DE QUAN EL SENYOR DOMÍNGUEZ FUMAVA A LES CLASSES MENTRE FÈIEM MATEMÀTIQUES"




    Aprofitant que la nostra escola fa 60 anys, hem volgut esbrinar més informació sobre aquesta a través d'un exalumne. Gràcies al José, que va estudiar a l'escola, podrem conèixer més a fons el Roig-Tesàlia: com estudiaven, què estudiaven, i si podem, fins i tot, saber alguna anècdota.


- Com és diu?
José León Tena.

- Quan va néixer? A on?
Vaig néixer l'any 1960, a Villaviciosa, Còrdova. 

- Quants anys té?
Tinc 54 anys.


- A què et dediques?
Treballo en una copisteria i sóc autònom.

- Has tingut fills?
Sí dos, un noi, el Rafa, i una noia, la Patricia.


- Per què vas venir a Barcelona?
Els meus pares hi volien venir a viure quan jo tenía 5 anys, al 1965.

- Quants anys vas estar al Roig-Tesàlia?
Hi vaig estar 3 anys.


- Quants anys tenies quan hi vas començar?
Tenia 16 anys, aquí només vaig fer el B.U.P.


- Quan el va deixar?
Amb 19 anys.


- Què recordes de l'escola?
El seu aspecte, però sobretot del Senyor Domínguez, la Núria i la MªTeresa. Sempre guardaré el record del Senyor Domínguez fumant a la classe mentres fèiem matemàtiques.  

- Què era el que més et cridava l'atenció?
El tracte dels professors i que l'ambient era familiar.

- Quina classe t'interessava més? Qui era el professor?
La història i la geografia, en aquella època la impartia la Núria.

- De qui te'n recordes més? Per què?
Dels mateixos que he esmentat abans, però sobretot de la Teresa perquè em transmitia bones vibracions i em donava seguretat.

- Quins valors et van transmetre?
Em van transmetre educació i respecte.

- Quins idiomes estudiaves?
Vaig estudiar català, els dos ultims anys, castellà i francès.


- Quin era el majoritari?
Era el castellà.

- Esmenta alguns dels serveis que s'oferien.
La possibilitat de quedar-te a dinar i classes de reforç. 


- Si tornessis a estudiar, escolliries aquest centre?
Sí, perquè hi estava molt agust. De fet hi he tornat, de visita, un parell de vegades.

- Mantens contacte amb algun company de l'escola?
No, però a vegades em trobu la Meli, la secretària.


- Recomanaries el centre escolar Roig-Tesàlia?
Sí,evidentment. Per exemple, la vaig recomanar a la meva veïna que encara hi estudia.


      En finalitzar l'entrevista, hem sabut com era la nostra escola. hi ha hagut molts canvis: abans els mestres podien fumar a les classes, algunes de les materies que s'impartien han desaparegut i el mètode d'ensenyament era diferent.

     José León Tena també ens ha ensenyat que no tothom acaba fent allò que vol i que sempre s'han d'aprofitar les oportunitats.


  

martes, 16 de junio de 2015

COMPTANT HISTÒRIES

S'ha sortir al carrer a fer una enquesta a un total de 250  persones d'entre 20 i 90 anys de diferents edats i sexes, que han explicat la seva història com a estudiants, per després poder fer  un tractament de les dades obtingudes. Primerament es van distribuir les dades per grups d'edat (20-35, 35-50, 50-65, 65-90). Després es van representar en uns gràfics i finalment es van poder extreure unes quantes conclusions.
Aquests han estat els resultats més rellevants:


1. A quin tipus de centre escolar va estudiar?








































2. Era un centre religiós o laic?







3. Com anaves a l'escola?

































































4. Quina era la llengua majoritària amb la que es feien les classes? 















5. Quin nivell d'estudis ha assolit?





































6. Segurament vosté tenia una idea sobre a què volia dedicar-se, ha assolit  aquest objectiu? 


















































1. Predomina clarament l'assistència a escoles privades o concertades, a totes les franges d'edat, tot i que en la franja dels 20 als 35 anys es veu un augment de l'assistència a centres escolars públics, que podria ser causat per la crisi econòmica present en els últims anys.

2. En aquests gràfics es pot apreciar que la gent dels 20 als 35 anys acostuma a anar a escoles laiques a causa de l'augment d'assistència a escoles públiques, que normalment ho són. Dels 50 als 65 s'acostumava també a anar més a escoles laiques que no pas a religioses. Cal dir que durant el franquisme, l´ensenyament es va generalitzar mitjançant escoles estatals, tot i que les religioses eren les que tenien més prestigi. En canvi, dels 35 als 50 anys i dels 65 als 90 anys és a l'inrevés, la gent va més a col·legis religiosos que no pas a laics. 


3. La manera més usual de desplaçar-se cap a l'escola ha estat sempre anar caminant, encara que l'ús del transport públic i del cotxe ha anat augmentant gradualment.


4. Aquí es veu un clar canvi entre les tres franges d'edat que van estudiar abans dels anys 80, on predomina el castellà, però ha mida que ens apropem a l'actualitat el català va guanyant terreny, fins a imposar-se al castellà (franja dels 20 als 35 anys).


5. En aquest cas es veu que la majoria de gent de 20 a 65 anys ha assolit els estudis superiors, però que en canvi la majoria de persones nascudes entre el 1925 i el 1950 han assolit un nivell d'estudis inferior a causa de la Guerra Civil Espanyola.


6. I per últim, es pot veure que dels 65 als 90 la majoria de gent ha assolit els seus objectius, en canvi, en les altres franges d'edat no hi ha hagut tan d'èxit, a exepció de la franja dels 35 als 50 anys.


lunes, 15 de junio de 2015

EVOLUCIÓ DE L'ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES A CATALUNYA



La primera referència que es troba sobre de l'ensenyament de les Ciències a Catalunya és a l'any 1857, on s'introdueix l'assignatura Nocions Generals de Física i d'Història Natural. Aquesta assignatura només  es contemplava per als nens, perquè per a les nenes es va introduïr l'assignatura  Elements de Dibuix Aplicat a les Labors i Lleugeres Nocions d'Higene Domèstica. No estudiaven el mateix, ja que no hi havia coeducació, hi havia segregació de gèneres.

La primera llei que es va establir, als anys 30, de les ciències físiques, químiques i naturals, dividia l'ensenyament d'aquestes ciències en primari i secundari.  Anys més tard, es va intentar abolir aquesta llei per ensenyar ciències físiques, químiques i naturals a ambdós sexes. Però finalment l'intent va fracassar. 

Als anys 30, Catalunya era un dels llocs més avançats d'Europa pel que fa a l’educació. Hi havia un sistema educatiu laic i modern, però el començament de la Guerra Civil va suposar una interrupció al desenvolupament científic i tècnic, una tornada enrere en l’ensenyament, i molts científics i tècnics catalans van haver d’anar a treballar a l’estranger.













Plaça Catalunya als anys 30.


A l'acabar el franquisme, el nivell de l´ensenyament va anar millorant. No cal dir, que els centres de recerca es van multiplicar gràcies al finançament, tant públic  com privat, i actualment, encara s'està intentant assolir el nivell europeu en aquest àmbit. A finals d’aquest mateix segle, es va introduir l’assignatura “Coneixement del món físic” i l’idioma estranger.

Durant aquests anys, paral·lelament a aquests canvis en l'ensenyament de les Ciències, es van produir molts descobriments científics. Aquí es citen alguns dels més importants:

Dècada dels 50:
- descobriment de l’estructura de l´ADN que va ajudar a explicar les lleis de l'herència de Mendel i la teoria de l'evolució de Darwin
- descobriment dels enzims de restricció que tallen seqüències específiques de l'ADN















Estructura de l'ADN



Dècada dels 60:
construcció dels primers coets
- J.Tuzo Wilson va proposar la teoria de les plaques tectòniques

Dècada dels 70:
- Donald Johanson descobreix l’esquelet fossilitzat quasi complet d’un homínid d'Austrolopithecus Afarensis de 3’2 milions d’anys d’antiguitat (Lucy, nom que li va ser posat per la cançó dels Beatles "Lucy in the sky with diamonds", que sonava al campament)
- descobriment dels oncogens
- descobriment del procès d'entrocament de l'ARN (maduració de l´ARN)






 




Els oncogens


Dècada dels 80:
- identificació del retrovirus VIH
- descobriment del poliformisme de l’ADN que va donar lloc a la ciència forense de l'ADN














Virus VIH



Dècada dels 90:
- aparició d’Internet
- començament del projecte genoma humà

1a dècada del segle XXI:
- finalització del projecte genoma humà
- descobriment del Bosó de Higgs   














Bosó de Higgs




Per saber sobre els anys 20: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18141