LA SAGRADA FAMÍLIA: L'ESGLÉSIA DELS CINC DITS

És impossible viure a Barcelona i no tenir present la Sagrada Família. Sí, el famós monument de la nostra ciutat, la meravella més visitada de tot l'Estat espanyol i destí turístic d'arreu del món.

La Sagrada Família és anomenada de diverses maneres.Traduïda literalment d'altres idiomes pot tenir diferents significats, per exemple en xinès voldria dir l'església dels Cinc Dits perquè les altes torres s'assemblen als dits de la mà. 
La Sagrada Família és un temple del moviment modernista català que caracteritza Barcelona. Constituït al districte de l'Eixample, en concret, al barri de la Sagrada Família. El solar on es troba actualment, va ser comprat el 1881 per l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep fundada per Josep Maria Bocavella.


Primer, es va contractar a Francisco de Paula de Villar perquè comencés la catedral, que ho va fer amb un estil neogòtic la qual cosa  no va agradar gens. Més tard,es va decidir contractar a Antoni Gaudí, que ja estava fent la cripta, perquè en fes un nou projecte.
 
L'estructura del temple és la següent: a l'interior hi ha un claustre, una capella, una nau central i dues de laterals (dues per banda),  un transsepte, que va des del portal del Naixement fins al de la Mort, formant una creu llatina, i vitralls de colors.
Les formes amb què treballava  Gaudí parteixen de les d'un con: hiperboloides, paraboloides, helicoides, conoides i el·lipsoides. La seva intenció era relacionar-ho tot amb la natura i, així, aconseguir crear la percepció de vegetació. Aquesta voluntat significa la vida i els animals que en formen part volen dir la resurrecció. Això fa que visualment sembli més orgànic i més integrada amb la naturalesa, tal com ell desitjava.


La Sagrada Família consta de quatre façanes, i a cada una d'aquestes hi ha quatre torres representant els dotze apòstols. A banda i banda de les torres hi ha fruites. La part de llevant representa la vida amb fruites de primavera i estiu (magranes, síndries, maduixes...) i en canvi la part de ponent la mort amb fruites de tardor i hivern (pomes, peres, taronges...).
A la façana del Naixement, la de llevant, al bellmig hi haurà una torre d'uns cent setanta metres acabant amb una creu representant a Jesuscrist. En aquesta mateixa façana, al centre, hi ha un xiprer amb rèptils i amfibis. Això té un símbol de benvinguda i resurrecció, és a dir, significa que sempre hi ha vida. La segona torre més alta medirà uns cent quaranta metres i representarà la Mare de Déu .
La façana de la Passió representa la mort de Jesús.Hi ha escultures poc amables, rectes, amb patiment, dolor i la mort. La mort de Crist, per als cristians, simbolitza que ha mort per ells i amb ell s'ha emportat tots els nostres pecats. Aquí no hi ha natura, ni flora, ni animals, perquè la natura és la vida i en aquest espai no n'hi ha. Aquesta façana, com les altres, inclou tres accessos i quatre campanars dedicats als apòstols. Les lletres que apareixen són noms d'apòstols i profetes escrits en llatí. Els soldats que hi ha gravats recorden a l'antiga Grècia. Totes les formes en conjunt ens recorden La Pedrera. També hi apareix, en petit, un laberint que sembla ser que podria tenir relació amb la llegenda del minotaure, representant el recorregut de l'ànima, és a dir, el camí que hom comença fins a la mort.
La façana de la Glòria és la principal, la més gran del temple i per on s'entrarà a l'interior quan estigui enllestida. Gaudí va incloure en el seu projecte la construcció d'una gran escalinata exterior que donés accés al temple. Representa el que passa després de la mort, es pot anar a l'infern o al paradís, però entre aquests hi ha una gran varietat. La façana està orientada al migdia i el mateix Gaudí va dir ''La Glòria és la llum, la llum dóna joia i la joia és l'alegria de l'esperit''.
Antoni Gaudí va treballar quaranta-tres anys en la construcció de la Sagrada Família,  fins i tot es va quedar a dormir dins d'aquesta.
L'any 1936, a l'inici de la Guerra Civil, el seu estudi es va incendiar i les maquetes van quedar destrossades. Això va fer que es perdessin la majoria de plànols originals. Malgrat tot, es van recuperar molts fragments de maquetes. 
 
El temple Expiatori de la Sagrada Família el fa  i és del poble, aquesta fou la voluntat del genial creador: una obra que, per tal de seguir en construcció, només rep donacions del poble. Barcelona sempre ha estat una ciutat del ciutadà, sempre ha demostrat que la seva gent té la capacitat de lluita, resistència, i Gaudí en formava part.
L'església dels Cinc Dits declarada patrimoni de la humanitat el 2005, és un temple únic, excepcional, valuós pels habitants barcelonins, catalans i ciutadans d'arreu del món. L'obra més universal d'Antoni Gaudí i Cornet.
 

En cas de més informació podeu consultar a la pàgina oficial de la Sagrada Família
Simulació de la Sagrada Família acabada