EL VOT FEMENÍ A MÈXIC

 El 3 de Juliol de 1955, per primera vegada es celebra a Mèxic l’èxit en la lluita pel dret de sufragi de la dona. El 17 d’Octubre de 1953 va aparèixer un decret que anunciava que les dones en un futur tindrien el dret a votar i a ser votades.

 A Mèxic els primers antecedents daten del 1923, al Yucatán, on es va reconèixer per primera vegada al dret de votar de les dones al país. Tres van ser escolides per participar com a diputades en el Congrés Estatal: Elvia Carrillo Puerto, Raquel Dzib i Beatriz Peniche de Ponce. A més, Rosa Torre va ser escollida com a regidora a l’Ajuntament de Mèrida. No obstant això, el 1924, quan el governador Felipe Carrillo va morir assassinat, les quatre van haver de deixar els seus llocs.

Felipe governador de Mèrida.

 A San Luís es va aconseguir aquest dret però només per un any ja que l’any següent el van perdre. A Chiapas el van aconseguir l’any 1925.

El 1937 Lázaro Cárdenas va enviar una iniciativa per canviar el article 34 de la Constitució, que permetria que les dones poguessin votar. La iniciativa va ser aprovada però mai va ser vigent perquè es pensaven que el vot de les dones podria veure’s influenciat pels capellars.

Deu anys després, el 1947 es va publicar al “Diario Oficial” finalment la reforma de l’article 115 que permetia el dret de vot a les dones, però només a les eleccions municipals.

 El 1952 el “Partido de Acción Nacional” va solicitar concluir el tràmit de la iniciativa presentada per Cárdenas el 37’. El 9 de desembre, el mateix president va presentar la seva pròpia iniciativa de llei, i al 1954 la dona, per fi, va aconseguir votar en totes les eleccions.

 

El moviment internacional pel sufragi femení va ser un moviment reformista que volia permetre el dret a sufragi a les dones. Buscaven el sufragi igual en lloc de l'universal. El moviment feminista com a tal en el segle XIX va lligat als moviments sufragistes que van aparèixer a mitjan d'aquest segle als països anglosaxons. Als Estats Units va néixer de la mà dels moviments anti-esclavistes.

La batalla pel vot de les dones durant la República.

   Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical que a més del vot, demanaven canvis a la família, el treball, la sexualitat... Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient.

   El primer país que va permetre el vot femení va ser Nova Zelanda, l’any 1893. A partir d'aquí, els països del continent Europeu van començar a fer el mateix: permetre el vot a les dones. 

    Això va passar a Espanya l'any 1931. Els primers moviments feministes es produeixen el 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada.

   L'any 1918 es va fundar l'ANME (Asociación Nacional de Mujeres Españolas) que va ser l'organització feminista més important de l'època. Va destacar Carmen de Burgos que amb la “Cruzada de Mujeres Españolas” va convocar la primera manifestació feminista de l'estat l'any 1921, durant la qual es va repartir un manifest a favor del vot.
Dones votant durant la II República.
Els moviments sufragistes anglosaxons van despertar la consciència de dones d’altres indrets. Espanya, per exemple, va ser dels primers estats a apuntar-se al sufragi femení, tot i que es va haver de superar un debat curiós protagonitzat, sobretot, per dues dones: Clara Campoamor i Victoria Kent, que havien estat escollides diputades el 1931 en unes eleccions que permetien la presència femenina a les llistes. Kent, del Partit Radical, va argumentar en contra del sufragi femení en els debats constituents assumint les tesis dels partits d’esquerres, que creien que les dones votarien en massa a la dreta per fer prevaler els valors de l’Església. Els arguments de Campoamor, però, van aconseguir que s’aprovés el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra.

                          Clara Campoamor i Victoria Kent.