TRAMVIA
El tramvia va ser un mitjà de
transport molt popular a Barcelona durant la primer meitat del S.XX.
El primer tramvia de Barcelona va començar a funcionar al 27 de juny
del 1872, entre la Rambla i la Plaça dels Josepets (ara anomenada Plaça Lesseps) , a Gràcia. Al
1899, Barcelona adopta aquesta tecnologia en la L-29. S'anirà
electrificant la xarxa fins al 1907. El tramvia es converteix en
indispensable en els trajectes urbans. Al 1951 van augmentar les
tarifes un 40% que va suposar la primera contestació social a la
dictadura. Als anys 60 venen marcats per un gran creixement,
acompanyat per un boom automobilístic. De 1965 a 1971 va haver
l'última extensió de la xarxa, una nova línia fins a Zona Universitària.
Tramvia blau del 1901
Al 1987, TMB planifica per primera
vegada la recuperació del tramvia, i al 1989, la EMT realitza els
primers estudis de reimplantació del tramvia per el Baix Llobregat i
la Diagonal.
El 3 d'abril de 2004, 33 anys després,
el tramvia tornava a prestar servei comercial a Barcelona i 4
municipis més de l'àrea metropolitana.
Les seves línies eren:
- T1 : Francesc Macià – Bon viatge.
- T2 : Francesc Macià – Llevant – Les Planes.
- T3 : Francesc Macià – Sant Feliu / Consell.
- T4 : Ciutadella / Vila Olímpica – E. Sant Adrià.
- T5 : Glòries – Gorg.
- T6 : Glòries – Estació de Sant Adrià.
I el seu horari era el següent :
De 5:00 AM fins a les 0:15 AM, en dies
laborals.
De 5:00 AM fins a les 2:30 AM o les
3:00 AM, els divendres i els dissabtes.
AUTOBÚS
L'autobús és un vehicle terrestre
llarg dissenyat per a portar nombrosos passatgers. El seu nom prové del llatí
omnibus, que significa “per a tothom”.
Tenen un paper fonamental en
l'estructura social de molts països.
Al 1662, a França va aparéixer el
primer omnibus, però no va ser fins al 12 d'agost de 1906 que els autobusos
arribaren a Barcelona, convertint-la així en la primera ciutat de l'Estat
espanyol que disposava d'autobusos.
La companyia responsable de l'inici
d'aquesta xarxa de transport públic va ser la “Companyia Catalana de Ripperts”.
La primera línia d'autobus a Barcelona anava de Plaça Catalunya fins a la Plaça
Trilla (al barri de Gràcia). Per mala sort, aquesta va durar menys d'un any.
Fotografia del model Brillié-Schneider, del 1906.
Al 1922, es va reprendre aquest
projecte i es va fundar la “Compañia General de Autobuses”.
Amb el pas dels anys, el nombre
d'autobusos disponibles va anar augmentant, junt amb la qualitat d'aquests i la
zona que cobrien.
Al 1932, es van afegir autobusos. La
característica d'aquests és que tots eren de dos pisos.
Fotografia del Model Tilling-Stevens 4X, del 1932.
Al 1941, després de la Guerra Civil,
l'escasetat de combustible va fer difícil explotar les línies d'autobus. Com a
conseqüència, alguns autobusos van transformar-se en trolebusos.
Popularitzant-los i acabant, pràcticament, amb l'utilització dels autobusos.
I no va ser fins al 1948, que els
autobusos van tornar a funcionar (importats des d'Anglaterra fins al 1953). Al 1957, es van importar autobusos
francesos i es va canviar els seus colors
cap a tons verdosos. I, finalment, al 1959 es va consolidar
un xarxa d'autobusos.
Al 1961, va haver un gran creixement
de la població, que va provocar una gran demanda del transport públic. Sis anys després, es va adquirir el
primer model articulat. Al 1968 apareix el microbus
(l'antecessor a l'actual Bus del Barri). Al 1974, però, va haver una
decaiguda de l'ús del transport públic a causa de la crisi del petroli i la
motorització de la població (compra de vehicles privats). Aquell mateix any, es
va acabar amb les tonalitats verdes i es van imposar les tonalitats vermelles.
Les xifres de passatgers van seguir caient fins al final dels anys 70. Al 1979 es va afegir el servei per a
discapacitats. Al 1980, es va modernitzar el
aspecte del bus i se li va donar més potència al motor. Al 1992, amb motiu dels Jocs Paralímpics,
TMB va modificar els autobusos per a facilitar, encara més, l'accés de
discapacitats.
Fotografia d'un autobús de la sèrie 6000
Quatre anys després, TMB va crear el Bus
Turístic. I poc temps després el Bus del Barri. Al 1999, el Bus Turístic es va
convertir en el servei més rentable de TMB.
Fotografia d'un autobús turistic de Barcelona
Al 2001 molts autobusos usaven Gas Natural com a combustible. Dos anys després es va imposar la
pila d'hidrogen. Actualment, hi ha al menys 102 línies d'autobusos i la majoria d'ells usen
GNC com a combustible. Tot i que ha s'està portant a terme un projecte (bastant
prometedor) d'un autobus híbrid (ja n'hi ha alguns en funcionament).
Autobus de nova generació
EL METRO
Història
El
30 de desembre del 1924 va ser una data històrica per a Barcelona.
Aquell dia s'inaugurà la primera línea de metro de metro, promoguda
per la companyia Gran Metropolità de Barcelona, SA.
Inauguració del Gran Metro a l’estació de la plaça de Catalunya, presidida per l’infant Ferran en representació del rei Alfons XIII, el 30 de desembre de 1924.
El
project per dotar Barcelona amb metro venia de malt abans del
desembre del 1924. Se'l considerava el sistema de transport del futur
per a les grans ciutats. Londres, Nova York, Budapest, Glasgow i
Istanbul ja tenien metro, i Barcelona no volia ser menys.
Els
primers moviments van començar al 1907 pels engenyers Pau Mülleri
Octavio Zaragoza, quan van demanar una concessió de ferrocarril
subterrani que havia d'unir la Ciutadella amb la Bonanova. L'estat va
aprobar el rpojecte, però no es va trobar finançament i el projecte
va quedar aturat.
Al
1912, un altre enginyer, Fernando Reys. Presenta un segon pla de
metro que volia creuar Barcelona desde Sants fins a Sant Martí. Els
diners van ser, altre cop, l'obstacle que va aturar aquest projecte.
No
hi havia finaçament, però amb les ganes que tenia tota la ciutat,
l'Ajuntament va decidir apretar-se el cinturo i finançar el primer
tram aprofitant l'obertura de la via Laietana al 1908 (la
primera gran transformació urbanística a l'interior de la antiga
ciutat en la muralla).
El
metode escollit per construir els túnels consistia a obrir una
galeria d'avançament en el punt on havia d'arrencar la volta. A
continuació s'aixamplara el túnel per construir i apuntar l'arc, i
quan era cosolidat s'aixacava fins arribar a la base del túnel. Es
col·locaven llavors els estreps i es revestia les vies i muntar la
catenària túnel quedava llest per estendre les vies inagurades en
el 1924
Quatre
van ser les estacions inagurades en el 1924: Catalunya, Aragó actual
Passeig de Gràcia), Diagonal i Lesseps. Aquest recorregut de 2.470
metres va ser l'embrio de la línia 3.
El
creixement de la xarxa ha estat progresiu juntament amb l'augment del
nombre de líneas de dues a onze i el per llomgament d'aquestes. Tan
el 1935 com el 1950 el creixement de les líneas de metro es va
paraliztar a causa de la Guerra Civil i la postguerra.
La
L2 va ser inaugurada el 21 de juliol de 1959 que és l'actual L5 a
més de 2km de recorregut i 5 estacions.
Actualitat
L'ultima
actuaització del mapa del metro de Barcelona es va realitzar al Juny
de 2010. Des d'aleshores el metro de Barcelona compta amb 164 estacions
i una distància total de 123 quilòmetres.
Fotografia frontal d'un metro de sèrie 9000
*L1: 30
estacions / 27,6 quilòmetres / 45 minuts.
*L2: 18
estacions / 13,7 quilòmetres / 26 minuts.
*L3: 26
estacions / 18,4 quilòmetres / 36 minuts.
*L4: 22
estacions / 17,3 quilòmetres / 36 minuts.
*L5: 26
estacions / 19,1 quilòmetres / 37 minuts.
*L6: 9
estacions / 5,3 quilòmetres / 14 minuts.
*L7: 7
estacions / 4,6 quilòmetres / 10 minuts.
*L8: 11
estacions / 11,8 quilòmetres / 21 minuts.
*L9: 8
estacions / 7,8 quilòmetres / 15 minuts.
*L10: 6
estacions / 5,5 quilòmetres / 6 minuts.
*L11: 5
estacions / 2,1 quilòmetres / 6 minuts.
L1
Hospital de
Bellvitge-Fondo
L2
Paral·lel-Badalona
Centre
L3
Zona
Universitària-Trinitat Nova
L4
Trinitat Nova-La Pau
L5
Cornellà Centre-Vall
d'Hebron
L6
Pl.Catalunya-Reina
Elisenda
L7
Pl.Catalunya-Avinguda
Tibidabo
L8
Pl.Espanya-Molí
Nou/Ciutat Cooperativa
L9
La Sagrera-Can Zam
L10
La Sagrera-Gorg
L11
Trinitat Nova-Can Cuiàs
Mapa de les línies de metro de Barcelona
El primer i segon metro que es van inaugurar van ser a l'any 1924 i 1926, el Gran Metro i el Metro Transversal. Al 1914 la construcció del metro queda paralitzada per culpa de la primera guerras mundial. Un cop acabada un grup d'empresaris catalans i bascos van decidir tornar a tirar endevant el projecte.
El primer i segon metro que es van inaugurar van ser a l'any 1924 i 1926, el Gran Metro i el Metro Transversal. Al 1914 la construcció del metro queda paralitzada per culpa de la primera guerras mundial. Un cop acabada un grup d'empresaris catalans i bascos van decidir tornar a tirar endevant el projecte.
El Gran Metro anava des
de Gràcia fins al Portal i inicialment tenia 4 estacions 'Lesseps,
Diagonal, Aragó i Catalunya'.
El Metro Transversal era
un ferrocarril subeterràni de tracció elèctrica i tranversal entre
les lineas de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a França. Tenia 9
estacions 'Bordeta, Mercat Nou, Ants, Hostafrancs, Espanya, Rocafort,
Urgell, Universitat i Catalunya.
Al 1935 i al 1950, el
creixement del metro es va aturar a causa de la Guerra Civil i la
Postguerra, i els tínels del metro eren utilitzats com a dipòsits
material bèl·lic o com a refugis antiaeris per protegir la
pobleciço de les bombes. El creixement del metro al 1983 es
caracteritza pel seu perllongament a fora del límit munucipal de la
ciutat, tant pel costat de Besòs com Llobregat.
Entre el 1995 i el 1997
es va obrir la L2 projecte antic que es va recuperar de cara dels
Jocs Olìmpics.
Al 1978 el metro passa
adependre de la generalitat de Catalunya.
Al 2009 es posen en
pràctica els primers trens automàtics. Els trens es controlen des
del cemtre de control de Metro de Barcelona de la Sagrera.
Estacions
de metro al barri
Gaudí:
És una estació del metro de Barcelona que mai ha donat servei i que
es trobaria entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau Dos de
Maig. Es va cronstruir al 1960. Tot i això és l'estació en desús
millor conservada del metro. L'ajuntament de Barcelona l'ha utilitzat
per fer estudis estadístics de pas de trens, i també s'hi han
gravat anuncis.
Alfons X: És una estació
de la L4 del metro de Barcelona sota la Ronda del Guinardó al
districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. L'estació va entrar en
servei el 1974 com a part de la L4.
Sant Pau | Dos de Maig: És
una estació de la L5 del Metro de Barcelona situada sota el carrer
Indústria al districte de l'Eixample de Barcelona. L'estació va
entrar en servei el 1970 com a part de la L5.
Sagrada Família: És una
estació de les línies 2 i 5 del Metro de Barcelona situades sota
el C/Marina i el C/ Privença.. L'estació es troba a la vora de la
Sagrada Família amb la que les andanes de les dues formen un angle
de 90º al nord d'aquesta.
Joanic: És una estació
de la L4 del Metro de Barcelona situada sota el carrer Pi i Marargall
al districte de Gràcia de Barcelona. L'estació va entrar en servei
el 1973 com a capçalera del primer tram de la L4 entre Joanic i
Jaume I.
Esquema de les línies de tramvia del 1919
TRENS I FERROCARRILS:
El
30 de desembre de l'any 1954 es va inaugurar el ramal, gracia - Av.Tibidabo del ferrocarril de Sarrià.
La
nova línia estraria en funcionament l'1 de gener del 1955, que
agafava les estacions de l'Av.- Tibidabo, Nuñez de Arco, Pàdua i la
Pl. Molina.
A
més amb el seu funcionament d'aquesta nova línia es va fer
l'ampliació de l'estació de Catalunya, amb la creació de les
línies 3 i 4.
El
15 de gener del 1955, el ple municipal, va aprovar el conveni amb el
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, pel que l'ajuntament cedia a la
companyia de l'explotació del nou ramal Gracia - Av. Tibidabo on
recompensa els gastos que la companyia havia efectuat devant
l'última etapa de realització de millores.
La
història del ferrocarril va començar al S. XIX amb la
construcció de la primera línea ferroviària. Es va construir a
Cuba pel comerç de la canya de sucre al port de l'Havana. Va ser
construida entre el 1835 i 1837. Aquest ferrocarril anava de l'Havana
fins a Bejucal.
El
15 de març de 1847 es va iniciar la construcció de la línea
Barcelona – Mataró. I es va finalitzar el 20 d'octubre de 1848 i 8
dies després va ser inaugurat. Més tard es va construir un altre
ferrocarril on es van utilitzar 4 locomotores que van costar 2.000
lliures esterlines.
En
la inauguració del ferrocarril de Barcelona cap a Mataró el tren es
componia de 24 vagons on hi cabien 900 viatgers i va arribar a tenir
35 vagons més.
El
segon ferrocarril anava de Madrid fins Aranjuez i més tard volien
unir-lo amb Albacete. Es va començar al 1846 però es va anul·lar a
causa de l'abandonament del projecte. Més avançat el 1846, es va iniciar de nou
però degut a la política es va paralitzar novament. Es va finalitzar al 1851 i van utilitzar 6 locomotores amb un cost de 54.800 francs,
aquestes tenien més potència.
Més
tard van construir un ferrocarril que anava de Barcelona a Molins de
Rei, però al 1859 es va prolongar fins a Martorell. L'any 1854 van
construir un altre ferrocarril que anava de València fins a Xàtiva.
El Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB) s'estableix el 1920,
actualment opera 8 de 11 serveis de metro. El 2010 tenia: 141
estacions ( on 11 comunicaven amb altres línees), hi treballaven
3.764 persones. Tenia una xarxa de 102'6 km, aquest va transportar
381'22 milions de viatgers. El 1955 l'ajuntament de Barcelona va
rebre la concesió del ferrocarril dels voltants de l'estació de
Sants.
Els
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa
pública dependent de la Generalitat de Catalunya creada el 1979 i
que va agrupar en un principi les líneas de ferrocarril que no eren
d'ample ibèric a Catalunya.
La
línea Barcelona - Vallès es remonta a l'any 1963, que va aprofitar
l'eliminació de 4 les muralles de la ciutat per crear una línea
que connectés les dues viles.
La
línea entre Manresa i Guardiola de Berguedà es va posar en servei
el 1881.
El
18 d'agost de 1882 els veïns de l' Eixample van aconseguir la
construcció i porta en servei d'una segona estació a Barcelona, la
de Provença.
El
1893 va nèixer el ferrocarril central català, Martorell i Igualada.
El 1907 el ferrocarril arriba al peu de la muntanya de Vallvidrera.
El 1908 es va fundar un tram entre Barcelona i Martorell. La línea
es va posar en funcionament de 1912.
El
1917 es va inaugurar el tram de doble via fins a Sant Cugat de
Vallès. El 1919 la línia va arribar a Terrassa.
El
1919 es va unir les diferents empreses dota el nom de CompanyiaGeneral de Ferrocarills Catalanes (CGFC).
El
1922 el tram va arribar a Sabadell. El 1929 es van cobrir les víes
des de Barcelona – Pi. Catalunya fins a Muntaner i entre els anys
50 i 70 va continuar extenent-se el túnel a la resta de la línea de
Barcelona. Als anys 50 també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i
Av. Tibidabo.
El
1978 s'inaugura el ramal de Sarrià a Reina Elisenda. Durant aquell
període també es va posar en funcionament el ramal de Bellaterra de
la Universitat Autònoma, a més de desdoblar la via entre Sant Cugat
i Rubí, amb la nova estació d'Hospital General i també es va
desdoblar la via entre Sant Cugat i Bellaterra.
El
1979 la línea es va integrar a ferrocarrils de la generalitat de
Catalunya. Va ser la primera empresa pública. L'any 1996 va entrar
en servei l'anomenat Metro del Vallès.
El
2005 es va fer la línea Lleida - La Pobla de Segur. El juny de 2010
es posava en servei l'estació de Volpellerer.
La
línea Llobregat – Anoia té els seus orígens en els darrers anys
del segle XIX i els primers del segle XX, entre Manresa i Guardiola
de Berguedà, Martorell i Igualada (Barcelona).
No hay comentarios:
Publicar un comentario