LA MÚSICA A LES LLEIS EDUCATIVES

Per visualitzar millor, feu clic sobre la imatge i amplieu-la amb el zoom (Ctrl. +/-). 

La Llei General d’Educació de 1970 va introduir la música com una assignatura més  a les escoles espanyoles, cosa que va acabar amb un llarg període en el que la música era poc més que cants patriòtics i cançons tradicionals. Però la manca de medis i personal qualificat feu que la matèria sobrevisqués durant bastants anys sota una assignatura anomenada “Història de la Música”. Amb la llei socialista del 1990 (LOGSE) es va incorporar amb èxit la música a l’ensenyament general. En pocs anys i es va produir una millora important en la cultura musical en l’àmbit escolar.

Els canvis que ha patit la orientació del govern del país de d’aleshores han provocat canvis també en les lleis d’ensenyament, fins arribar a la LOMCE (2013), amb la qual l’ensenyament musical pràcticament desapareix. Possiblement una visió massa economiscista del sistema educatiu, la seva ideologització i l’adaptació del currículum a cada Comunitat Autònoma expliquen que la música sigui ignorada a les lleis.  Així doncs, la orientació del currículum de música ha canviat tant i tantes vegades, que ha desorientat a aquells encarregats de donar-la a conèixer, principalment editorials educatives i professorat.

A la LOGSE (1990) prevalen els procediments i actituds, és a dir, la pràctica musical a l’aula per davant de l’adquisició de conceptes. La LOCE (2002)  va representar la decadència de la creativitat.  La LOE (2006)  volia conciliar les dues postures anteriors en el que respecte la orientació de la música. Però la LOMCE (2013) es marginen els ensenyaments artístics. El ministre responsable d’aquesta llei, José Ignacio Wert va dir: “Hi ha assignatures que distreuen”. L’estat es desentén de la formació musical i ho deixa en mans de les Comunitats Autònomes.

La LOMCE estableix tres tipus d’assignatures: troncals, especifiques i de lliure designació. Les primeres són obligades en tot el territori, i les altres són les que “distreuen”. En el transit de la LOE a la LOMCE la música ha deixat de ser troncal a primària i a secundària. “La LOMCE privilegia les assignatures útils i menysprea aquelles que formen les persones en la seva integritat” diu Marta Fernández cap del departament de música a Madrid. “En 15 anys de docència he vist passar diverses lleis educatives i la matèria sempre ha perdut horari i continguts”, afirma. Els professors creuen que Educació ignora les recomanacions internacionals de la UE i de la UNESCO.

Potser que la música desaparegui de les aules duran uns anys. Més tard o més d’hora, tornarà a ocupar el lloc de sempre en la formació integral de les persones, com passa als països veïns.

Extracte dels articles “La LOMCE desafina” i “La LOMCE paraula a paraula” de Daniel Sánchez Caballero (periodista i llicenciat en Història de l’Art) i de “Música i LOMCE. Punt i final?” de Lamberto del Álamo Caballero (professor de música de la ESO i autor de material educatiu per primària i ESO).